Llum insensible

En començar a brotar el meu dol, les llàgrimes tacaven la meva pell, els meus dits, les meves mans i les meves cuixes. Em trobava nua davant de la llum. Aquella llum no donava calor, no era delicada ni t’acariciava la pell. Aquella llum insensible era superior. Cada vegada més intensa, s'apropa a mi amb el cru propòsit que tothom vegi de què estic feta.