Cercador
La vida és un sospir
Un relat de: sanan99- Compartir:
Els anys són pestanyes
que es perden en el temps.
Sentim que sempre hi són,
però no les veiem.
La vida és un sospir
que Déu ens ha regalat,
un regal de benvinguda
a la veritable eternitat.
La vida no ho és tot,
només és el que veiem.
Però, què hi ha del que es sent
però no es veu?
Viu i somriu,
però no riguis.
Viu i plora,
però no cridis.
que es perden en el temps.
Sentim que sempre hi són,
però no les veiem.
La vida és un sospir
que Déu ens ha regalat,
un regal de benvinguda
a la veritable eternitat.
La vida no ho és tot,
només és el que veiem.
Però, què hi ha del que es sent
però no es veu?
Viu i somriu,
però no riguis.
Viu i plora,
però no cridis.
Comentaris
-
Ja ho pots ben dir[Ofensiu]kefas | 10-12-2024
Amb els ulls irritats per les pestanyes, la mirada perduda a la recerca de l'eternitat i muts i a la gàbia.
-
Genial[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-12-2024 | Valoració: 10
La vida és un regal, que hem de gaudir el millor que poguem.
Plorar, somriure, però mai cridar. Del que hi ha al més enllà, del que sentim, del que no veiem. De la vida eterna, no en sabem res, però arribat el moment, ens podria sorprendre.
Profund i sentit.
Salutacions sanan99.
Rosa.