Magnífica la teva crítica sobre la doble moral i la hipocresia de la nostra societat a l'hora de valorar uns afers o d'altres. El pitjor és que se'ns tracta als ciutadans com si fóssim nens de 10 anys: no fumis, no beguis, posa't el cinturó de seguretat, etc i se'ns amenaça que si no complim les normes serem durament castigats. No ni ha cap confiança en els ciutadans, se'ns tracta com a bens, com un simple número d'una estadística. Mentrestant, però, com bé dius, es permet que les grans multinacionals farmacèutiques i les farmàcies es forrin a costa de la nostra salut física, que les grans cadenes privades de televisió es forrin, ensems, a costa de la nostra salut mental(tirant-nos cada dia tones d'escombraria televisiva a sobre i a més en hores, com a la tarda, en les que els nens i nenes tornen de l'escola,etc).
Quina llàstima, però, que persones amb tan bon sentit crític com tu, no abundin. La majoria s,ho empassa tot, ho accepta tot i es queda tan ample.

M'he quedat astorat! Quin relat tan magnífic! Crec que escrits com aquest fet per vostè s'haurien d'ensenyar a totes les escoles del nostre país. Als estudiants se'ls ensenyen teories, números, frases, fets i més fets però no a pensar de forma crítica, a la saviesa, a aprofundir en les arrels del coneixement. Les nostres institucions estan dirigides moltes vegades per persones amb molts títols, experiència i currículum però que els manca la sensibilitat, el sentit comú i la saviesa necessàries per anar construint un món millor.
Enhorabona, mestre!

Què en puc dir de la teva crítica i reflexió? Doncs que la crec encertadíssima i mostra amb claredat els mals de la nostra època i d'aquesta societat que anomenem de consum. Ens deixem enlluernar per les coses materials i per l'avenç tecnològic i a penes tenim temps per les petites coses de cada dia, aquelles que realment ens poden fer més feliços. Mirem sempre cap als estímuls exteriors i no volem reflexionar sobre nossaltres mateixos.
M'ha encantat el símil que fas del hàmster i aquesta roda que no para de girar. Jo tinc una poesia que es diu així, la roda i fa referència a les coses que dius. A veure si la envio i la pots llegir.
Magnífica reflexió, de veritat!

Un final inesperat, sorprenent, molt bo!
Quina llàstima però perdre's una experiència tan sucosa, je je
Enhorabona pel relat, curt, intens i trepidant, d'alt voltatge!

Sempre hi ha moments a la vida en què sembla que perdem el control i ens veiem com a titelles manejats pels altres. Per això són tant importants els moments de soledat per retrobar-nos a nosaltres mateixos. Enhorabona pel teu relat. Molt emotiu i ben escrit!

Quin relat tan sucós! T'enganxa d'allò més, ja tinc ganes de saber què passarà amb el melons i tota la resta. No ens deixis amb l'incògnita, eh? L'has de continuar. Enhorabona Salvatore!