Dissabte dia de mercat a vila

El dissabte és el dia que els pagesos van a vendre al mercat de la vila. Els homes venen bestiar i les dones viandes fresques collides de l'hort i ous de dos rovells del galliner del mas. A l'agost fa molta calor i el fort sol fa que que els venedors es posin sota les lones i a l'ombra de les moreres de la plaça per a sentir l'aire fresc. Els dies de mercat hi ha una gran afluència de gent, visitants de tota la contrada, tots gaudeixen la màgia i els colors atraients de les parades del mercat. Fins i tot una munió de joves, nois i noies, del poble van a passar l'estona pel mercat fent gatzara rient sense vergonya de qualque cosa que els fa gràcia com pot ser una parada de roba interior de dona amb les peces tradicionals penjades del sostre de la parada. Entre els joves hi havia en Joan, que guaitava bocabadat una jove pagesa que portava una brusa d'estiu ample i lleugera, i presumia joventut i picardia de forma molt despreocupada; també els dons abundabts que Déu l'havia dotat i que en Joan veia mentre s'ajupia per agafar enciams, melons i altres verdures. En Joan, es va quedar com estàtua de sal, clavat a terra, i de tant fixar-s'hi, els ulls se li van fer més rodons i la seva passió el va posar romàntic, enamorant-se a primera vista, a cop d'ull. Semblava un colomí que volava per l'arcàdia sublim del primer amor. Els companys al veure'l pal plantat davant la parada de fruites del temps, li diuen: -Joan que no n'havies vist mai de tant maques? - No, diu ell amb veu apagada. L'Eulàlia, múrria com si sola diu en veu alta el seu pensament. - en Joan s'ha enamorat! -de qui s'ha enamorat? diu en Pere. - de la pageseta del cabell panotxa de la parada dels melons. - Ah! la dels melons... té bon gust en Joan! --Cert és que la pageseta enamora. -- Joan que no li vols dir res a la pageseta? diu en Pere. - Sí, però no goso. - Doncs compra-li un parell de melons, així podrás parlar amb ella. - Sí, es clar! I en Joan entre la timidesa i el dubte, la vergonya i la indecisió es dirigeix decidit a la pagesa i li diu : M'agraden els teus melons ! I la pageseta li pugen els colors a les galtes que acaben confonent-se amb el cabell panotxa, no obstant això, amb el somriure d'àngel li diu mentre s'ajup per mostrar-li els melons... - Com t'agraden els melons, llargs o rodons? - A mí ? - Sí, es clar a qui ha de ser si no ? - m'agraden tots! - Ja els has provat? - encara no - doncs com ho saps? Diu rient amb somriure seductor. - Be, els teus no, però ja els provaré; com et dius ? - Montserrat em diuen. - Doncs Montserrat m'agraden els teus melons. --Així quants te'n poso? - per començar un parell. El dissabte que bé vindré a buscar-ne més i ja et diré si m'han agradat. - Doncs aquí estaré. - Adéu Montserrat. - I tu com et dius? - Jo? ai, si, em dic Joan. - doncs fins dissabte Joan. - adéu- adéu! - Adéu-siau, diu mentre recula d'esquena amb un ample somriure als llavis. Ella també somriu. Després tornen tots els nois a casa. - Adéu Joan, li diu l'Eulàlia, no et capfiquis gaire i sobretot no deixis de menjar, que quan s'està enamorat ni es menja ni es dorm i es perd la intel.ligència i és quan mana més el cor que el cap. - Guaita si en sap de coses la menuda de l'Eulàlia, diu en Pere. - es que té un oncle canonge! diu en Sebastià. - I d'això en saben els canonges? - i tant que en saben, saben de tot! . - Eh! Joan, no t'enutgis que no es cap mofa. En Joan, amb la mirada absorta dels enamorats gairebé ni els sent, solament somriu. Diu adéu als seus amics i amb un meló a cada mà se'n va cap a casa. No va menjar gaire per dinar ni per sopar. A través de la finestra mantenia però la mirada fixa al lloc on tenia la parada la Montserrat. També mirava l'estel polar puix no volia perdre el nord mentre somiava amb ella, la pagesa bonica, dins d'un cos frondós i ple de sensualitat; cabells panotxa, pigues a les galtes rodones, un nas refinat i els llavis carnosos. - Ai Monserrat! Com em costarà de passar els dies de la setmana... En Joan es va posar al llit per a somiar despert i amb els ulls tancats, s'abraçà al coixí fins que es va quedar dormit. I va somiar amb colors totes les vigílies dels seus somnis sublims.
( potser continuarà...)