Soledat

Un relat de: Paika

Sola, buida, sense res al meu interior. Cada llàgrima que vesso dintre meu produeix el mateix so que se sent quan cau una pedra dins d' un pou. El so de la buidor.

Hi ha alguna cosa que m'ha creat la necessitat de volar, de marxar, crear-me un propi món, on jo m'hi sento segura, protegida, feliç. Visc el que vull viure, amb qui i on vull viure-ho
No sé com ha sigut ni quan ha passat que la meva vida ha marxat de mi. En tornar a aquest món, algú m'ha pres la vida que jo tenia, la meva vida.

Sí, tothom em coneix, sap qui soc, tot sembla normal, com sempre. Però dins meu no és així ; no soc jo qui decideix què faig, amb qui vaig, què dic, com actuo…
Qui és que viu la meva vida i no me la deixa viure a mi? Vull saber qui és, dir-li que me la torni; la vull recuperar, és meva!

Un titella. Soc un titella! El meu embolic interior és el reflex de l' embolic de les cordes que em sostenen.

Tu! Ets tu diabòlic pallasso qui està manejant la meva vida, el meu món. Deixa'm !

Però en girar-me me n'adono. No només jo estic lligada a uns fils; tots, tots vosaltres també hi esteu lligats, cadascú té sobre seu un pallasso que el maneja. Cap de nosaltres és propietari de la seva vida.

Únicament és un joc això? Un joc dins d' un altre? Un univers paral·lel? Què està passant?
És potser la vida un somni? El somni d'una innocent criatura que ens fa a tots partíceps del seu joc? Un joc on cada un de nosaltres interpreta un paper diferent? On les persones són personatges de les seves fantasies?
Un nen que amb el seu somriure ingenu moldeja poc a poc les nostres vides, els nostres sentiments, la nostra personalitat; a nosaltres.

Comentaris

  • ARA COMPRENC EL RELAT!!![Ofensiu]
    Capdelin | 05-01-2005 | Valoració: 10

    i per què et refugies en el teu petit món... lluny d´Andorra ( je je je ) un petit món on només hi caps Tu i... un ALTRE que entrarà quan tu vulguis i quan estiguis segura... (segura? = mai es pot estar segura de tot ni de tots, quina putadeta! ) ... però... amb el temps... faràs més gran aquest "petit món teu" ( ara ple de desconfiances i mals records )... i poc a poc, pas a pas, de puntetes... deixaràs entrar-hi la música, l´escriure, una bona amiga, un ALTRE amic millor que aquell bandarra je je je... i així... el teu petit món... es farà gran, gra, gran... no IMMENS, no cal... habitat només per pensaments, somnis, somriures, altres amors nous... i... alguna putadeta i disgust ( perquè si no ja no seria un món real )
    per a quan el proper relat... l´espero...
    ho he guardat fins el final... no em uc aguantar més: QUIN ULL!... clar ( quina càmera!!!), ni alegre ni trist... tranquil, observador... a l´aguait... em sento observat... je je je
    un ptó... el teu solet

  • deixa de pensa![Ofensiu]
    Ailatan | 29-12-2004 | Valoració: 10

    quants cops t'ho he de dir... jajaja m'encantas i u saps estem enamorades l'una de l'altra! n cal que ho neguis... NYE! jajaja. aix... res només donar-te la solució o una part d'ella, no hi ha ningú tan original, tan embriagadora, radiant, cheche... tan paika (k raru dir-te així xo potser ets com la catwoman que no vol que se sapiga la seva veritable identitat... jajaja per si un cas...) es a dir, cap esser no es pot igualar a tu, o pot tindre la capacitat d'inventar-te, CAP! per bona sort eh bixu..!jajaja aquest deu no es perquè siguis tu, si no per es alucinant aquest escrit i no soc l'unica que ho pensa, per algo serà...
    un petonas!

  • SUPERFILOSÒFICAPAIKABOOOM!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 17-12-2004 | Valoració: 10

    no et coneixia, ni havia llegit cap dels teus tres relats... aquest ja és el segon (després del collonut LLARIM!!! )
    Escriu fantàsticament, temes originals que ningú imagina, amb un estil ferm, segur, tens un pou de riquesa poètica en el teu interior...
    T´ho repeteixo: torna a escriure, fa temps que no ho fas... t´espero. Sóc FAN teu!!!

    Bon Nadal... i que el mirall sigui generós amb mi ( tu NO ho necessites... ets una monada!!!)

  • Retrobar-nos.[Ofensiu]

    Sempre hi ha moments a la vida en què sembla que perdem el control i ens veiem com a titelles manejats pels altres. Per això són tant importants els moments de soledat per retrobar-nos a nosaltres mateixos. Enhorabona pel teu relat. Molt emotiu i ben escrit!

  • La soledat és bona per pensar[Ofensiu]
    brideshead | 16-11-2004 | Valoració: 9

    Molt ben pensat i molt ben escrit. Sí, de vegades pot semblar que no siguem nosaltres mateixos el qui estiguem vivint la nostra pròpia vida...
    Una reflexió un xic pessimista, però molt acurada.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Paika

11 Relats

67 Comentaris

18013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Diguem que soc una estudiant de 16 anys que es passa els dies amb un llibre a les mans i escoltant música, quan no, està amb els amics.
M'encanta el mar i sempre que puc faig una escapada allà on sigui.
Vaig descobrir fa un parell de mesos el que ara és una de les coses que més m'agrada fer, escriure.
No m'agraden els rellotges, em fan sentir controlada; i m'inquieten molt els miralls...
tinc devilitat per les marietes,les margarides, els solets i m'encanta fer fotos dels meus ulls, un petit toc narcicista que tinc...
Procuro portar sempre alguna cosa de color taronja i un somriure a la cara i contagiar-lo als altres.
Per cert, soc piscis,cosa que em fa tenir molts canvis d'humor (però procuro controar-los).