Cal reconèixer que ets la més valenta de la tropa!

M'ha agradat aquest relat, la història, encara que vella coneguda, és la que intenta fer sempre qualsevol pirata que es preï. Enganyar l'enemic a través del factor sorpresa. Astúcia, rapidesa, intel·ligència, claredat d'idees és el que cal en aquest món de pillets per sobreviure.

Encara que no entenc massa els noms tan estranys que poses als personatges. Semblen bucaners del Nord. Què no n'hi ha d'aquest calatge per aquí? O potser has volgut donar un oratge d'exotisme?

M'agrada molt el títol. Ja sé que és del d'una pel·lícula moderna, però li escau al relat.
No m'agrada la precipitació dels fets en alguns trossos. "Va rebre ordres..." mereix un diàleg apropiat. Si, tenies limitacions quan el vas fer però no quan el vas penjar. I ara em diràs: però jo el vull penjar tal qual el vaig presentar. Val, doncs amb les limitacions i tot.

El relat pren interès, té un bon ritme i l'acabament destaca. M'agrada també l'acabament, té un aire d'abordatge amb artilleria.

Un parell de racions de rom per a tu, corsària!

Què t'has begut l'enteniment, per les barbes de l'egipsi!

A què ve això de la lluna? Tu la veus, la lluna? Quina quimera!
Si tothom sap que de quan en quan el sol va a parar al garganxó del monstre!!

Les gavines es pengen estarrufades com gallines a la punta del juanet de proa i el mar es torna gris...

No entenc massa la reflexió que fas, però sembles bona fadrina... diguem només qui s'atreveix a eclipsar-te i li esbandiré el garganxó com un cogombre tendre...

Cagun totes les botavares del món!

Ulls vius!!

Estaves trist de veritat o et recreaves en l'intríngulis de les paraules?

Si per desgràcia és això últim, et passaré per la quilla quan trobi el teu vaixell ensopit. Seràs carn pels taurons afamats i d'alguna cosa serviràs...

I si per ventura és lo primer... aixeca't!
Camina!
Rema!
Infla tu mateix les veles amb el teu alè!!
Vine a la taverna a prendre rom que cantarem unes cançons! Cagun la messana torta!

Però si et trobo al mar d'aquesta guisa no duraràs un sospir...

Res de rendir-se, res de penedir-se de les tempestes passades que enforteixen el cos i l'esperit... els morts al fons del mar a alimentar els taurons i els vius a veure rom al peu del trinquet...

No t'amoïnis capità!
Faràs més amics, tornaràs a cantar cançons a les tabernes i solcaràs milers de milles en cent mars... endavant!

Aaaaaa l'abordatgeeee !!