Astronomia d'estar per casa

És una bona comparació, aquest que fas.
Un fenòmen màgic, quasi inexplicable pot ser ben bé germà de l'amor, sentiment inevitable, i a vegades irracional.
Gràcies pel comentari,

No t'aturis

Juseph

Què t'has begut l'enteniment, per les barbes de l'egipsi!

A què ve això de la lluna? Tu la veus, la lluna? Quina quimera!
Si tothom sap que de quan en quan el sol va a parar al garganxó del monstre!!

Les gavines es pengen estarrufades com gallines a la punta del juanet de proa i el mar es torna gris...

No entenc massa la reflexió que fas, però sembles bona fadrina... diguem només qui s'atreveix a eclipsar-te i li esbandiré el garganxó com un cogombre tendre...

Cagun totes les botavares del món!

Sort que tenim l'astre rei, brillant per a ell mateix.

un eclipsi cal que quelcom s'interposi entre dos éssers... Si el que està al mig és gran, bell i amb ganes d'ostentació, es produeix una penombra o foscor poc natural que intriga psicològicament al que està darrere i li pot produir enveja i altres efectes secundaris.
Quan l'eclipsi és total, no cal caure en depressió... es pot buscar a palpentes una espelma i fer llum... els aclipsis no duren gaire i després tot sembla molt més brillant je je
Una abraçada.

impressionants... m'ha encantat, la comparativa, el detall de l'anell de diamant... tot plegat.
Felicitats

L'efecte d'anell de diamant pot semblar-nos esfereïdor, sobretot quan la falta de llum del sol por privar-nos de gaudir de la de les estrelles, aquestes amigues misterioses i pacients, sempre a l'ombra del gran astre solar.
Aquest batec teu, poètic, pot també ser un gran astre.
Petons

A mi terrorífics, no em semblen.
Encara que fa molts anys deurien semblar-ho.
Com un acabament, com la fi, com la mort, negra i espessa.

Interessant reflexió fent el comparatiu amb les persones.

Alguns portem vides fosques i en solitud, talment com un eclipsi.

Molt bon relat. Felicitats!

helena

Si Angie si, jo també estic d'acord amb tu que els astres i els seus moviments influeixen en la nostra manera de comportant-nos. Un relat d'un tema molt original, molt bé!

Gràcies i una abaraçada!

Molt bona (boníssima) reflexió, angie. Una gran comparació dels nostres sentiments amb els eclipsis; curiós, senzill però molt ben pensat. M'agrada aquesta frase:

"els sentiments són el moviment del nostre jo físic i són els que juguen amb la llum, parcial o total, del nostre caminar"

Molt bona i entenedora. Petons!!