Benvinguda a relats en català. Tots tres relats m'han agradat, però aquest m'ha deixat glaçada... Sembla que em coneguis, que hagis escrit la meva història...encara que de ben segur que és la d'un altre, potser la teva? Enhorabona per com escrius, et continuaré llegint. Una abraçada.

no t'havia llegit mai i m'has impressionat. Potser son les semblaces... però de veritat que crec que escrius molt bé, aconsegueixes transmetre els sentiments i això és molt difícil. Aquest relat m'ha arribat molt endins. M'ha donat la sensació de que era jo qui ho deia.... No sé si és aquest el cas, però jo crec que l'únic que fa impossible valorar el que es tenia i recuperar-ho, és la mort. La resta, té solució.
Continua escrivint si us plau, ets als meus preferits. Un petó.

Jugar..., aquest és el problema. Ens creiem forts i juguem fins que l'amor ens pega la clatellada!!
Molt bon relat, enhorabona. Et continuaré llegint.

Et felicito. Poques ratlles, però ja n'hi ha prou. S'entèn de forma magnífica.
Espero més relats teus, així dona gust llegir.

M'ha sorprès el teu relat, per què m'hi he sentit molt identificada. Podria ser jo...
M'ha agradat com descrius els sentiments que una situació així provoca. És fotut, molt fotut i com tu molt bé dius, només el que ho ha passat, sap el que se sent.
Només una cosa: cada persona és un món, però jo crec que oblidar és impossible, encara que es vulgui. És una part de la teva vida i sempre hi serà.
Un petó molt gros i continua escrivint, que ho fas molt bé!

Has aconseguit que des de la primera línia em pregunti per què carai plorava la noia!
Molt ben escrit i molt maco.
Aquest hivern me n'hi vaig jo cap a Irlanda. Espero que l'experiència m'inspiri coses tan maques com a tu.
Un petó.

Molt bonic! M'ha agradat la manera de transmetre els sentiments. La dificultat per aconseguir l'amor i l'angoixa que això crea, però alhora la seguretat i la certesa de que ho aconseguiràs.
Veig que hi ha bons relataires a Reus, una abraçada!

Moltíssimes gràcies pel teu comentari Peres, així segur que m'engresco i no paro d'escriure.
Malauradament, la frase de la biografia no és meva, ja m'agradaria a mi!
Està extreta d'Aloma, de Mercè Rodoreda. És la frase introductoria del capítol onze i està signada per Benjamí Constant del seu llibre Adolf.
Gràcies una altra vegada.