Un final feliç?

Un relat de: Tinaf

Un final feliç?


Habitació. Llit de matrimoni?Dues persones nues jeuen mig endormiscades. Acaben de fer l'amor? Una abandonarà l'altra però encara no ho sap.

Ha estat la millor nit. Tinc tot el cos suat, enganxós i no puc fer ni tan sols un lleu moviment. Estic en èxtasi. Ens hauríem de felicitar no? Aquesta expressió corporal no ens l'havíem mostrada mai. Crec que cap dels dos la coneixia. Ens hem deixat anar del tot... A vegades és dificil abandonar-se , és com si hi hagués una frontera que ens separa. Freud segur que en faria una teoria sobre la culpabilitat, els traumes i l'inconscient. Què sap ell de l'inconscient? Tot el que fem és de manera conscient el que passa és que quan alguna cosa ens surt malament donem les culpes al pobre subconscient que aquesta societat ha creat per no sentir-se tan culpable. He somiat que em tirava la meva veïna. No és el sub o l'inconscient que et fa pensar en coses que no vols. Ets tu que desitges la teva veïna però ets tan covard que només li diràs bon dia enlloc de morrejar-la al replà del 3r 2ª... Perdona m'he embalat molt...suposo que és la xafogor que encara sento dins meu que em fa delirar tant. Et miro i torno a desitjar-te. Et mossegaria l'orella lentament, després et pessigaria el mugró i palparia el teu sexe suaument. No et despertaries, ho sé. Resistiries per mantenir-te en un estat semioníric per poder gaudir de la teva fantasia. Res tornarà a ser com ara perquè no ho repetirem mai més. La nostra relació no és completa. Es manté en el mateix punt en què ens vam conèixer. Ho recordes encara? Era en una estació de tren sense nom... La desesperació fa molt mal a la gent, nosaltres estàvem desesperats i encara ho estem. No ho volem reconèixer perquè ens sentim avergonyits, els projectes anhelats els abandonem en un calaix amb l'esperança que un demà ens permetrà treure'ls. Saps què és el que fa més mal? Que som plenament conscients que no els recuperarem mai, ni tan sols els readaptarem, esgrogueïts dins del calaix els observarem desgastats. Això si som prou valents per obrir aquest calaix. Som uns perdedors i val més dir-ho. No tenim ganes de viure i per això ens passem el dia follant per estar prou cansats per no pensar en l'essència de la vida...Buff quanta sinceritat en silenci o quant nihilisme barat, encara no ho sé. Massa embriaguesa de nosaltres mateixos que ens oculta dins d'aquestes quatre parets. L'únic record de l'exterior és l'estació i ja no existeix perquè es va cremar fa un any. Que patètic! Els records s'esborren amb el pas del temps i els nostres es destrueixen. Saps que allò que més em molesta d'una estació de tren és que el rellotge no marqui bé l'hora? Encara que només sigui un minut. Em desespera...No puc més, no vull seguir amb tu. Sabíem que la nostra relació s'acabaria.
Ho vols celebar fent el segon polvo de la nit? Sempre és millor que el primer. Si ens oblidem de qui som potser fem l'amor. En seríem capaços? També són quatre lletres ( s/a-e/m-x/o-e/r). Per què mai hem fet l'amor? (pausa dramàtica) Per què només hem fet sexe? (pausa realment dramàtica)

Habitació. Llit de ? Dues persones nues jeuen mig endormiscades parlant al silenci. Acaben de fer ? Una abandonarà a l'altra i ho ha sabut tota la vida.
Ha estat la millor nit. Tinc tot el cos suat, enganxós i no puc fer ni tan sols un lleu moviment. Estic en èxtasi. Ens hauríem de felicitar no? Sé que serà l'última vegada. No t'enganyis tu també n'ets conscient. Tranquil·la no m'extendré en el meu monòleg encara que només sigui interior. Estic esgotat. Però respiro l'aire d'aquesta habitació i m'embriago. Tot fa olor del teu sexe. Insipro,expiro, inspiro, expiro...sí, has quedat atrapada en quatre parets. Em podria excitar només respirant-te. Però no hi haurà un altre polvo mai més. Ja ho saps, ja ho has decidit. No vull notes de comiat, recull les teves coses i marxa. Les calces humides també, el botí de guerra em provocaria efectes secundaris potser irreversibles...Mira...els condons caduquen demà quina metàfora més idònia per la nostra relació. El nostre sexe morirà amb els profilàctics. No, no sóc dramàtic. Només tinc ganes de tornar a ser verge amb tu per crear fantasies sense por, poder-me masturbar a la dutxa sense pensar que m'abandonaràs, imaginar-te com ara nua i extasiada. El sexe amb tu és una addicció...Sents la remor del tren?Una banda sonora ideal per aquest moment d'abandonament que acompanya les imatges de la nostra primera trobada: mirades i lleus fregaments transformats poc a poc en sexualitat...Et necessito. No marxis. Potser si fem l'amor t'oblidaré. No és això el que vols? Jugar fins el límit i córrer el risc d'enamorar-nos. Tots dos sabem que l'amor ho mata tot. El sexe ho disfressa tot. ( pausa dramàtica)

Bona nit.
Fins demà. (pausa realment dramàtica)

Habitació. Llit buit. Dues persones s'han despertat.


Cau el teló?

Comentaris

  • Jugar fins el límit i córrer el risc d'enamorar-nos...[Ofensiu]
    principiant | 10-09-2006 | Valoració: 9

    Jugar..., aquest és el problema. Ens creiem forts i juguem fins que l'amor ens pega la clatellada!!
    Molt bon relat, enhorabona. Et continuaré llegint.

  • Dante | 09-09-2006

    Lámor ho mata tot¡¡

l´Autor

Tinaf

2 Relats

12 Comentaris

3986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Últims relats de l'autor