Cercador
Avui, ho valoraria...
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Avui, et diria que t'estimo.
Et diria que et necessito.
Et diria que no puc viure sense tu.
Et diria que estem fets l'un per l'altre.
Avui, t'abraçaria.
I deixaria que m'abracessis.
I deixaria que ens desfèssim a petons.
I deixaria que m'aconsellèssis.
Avui, em perderia dins el teu món.
I no m'enfadaria si em diguèssis que t'agraden els meus ulls.
Ni m'enfadaria si em diguèssis que has tornat a perdre les claus.
Ni m'enfadaria si em diguèssis que avui no ens veiem, que surts amb els teus amics.
Avui, m'oblidaria del món si tu m'ho demanèssis.
Però no ho faré.
Perquè tu ja no ets aquí.
Perquè tu vas marxar.
Perquè sé que mai tornaràs.
No vaig ser al teu costat quan tu em necessitaves.
No vas abraçar-me quan jo ho necessitava.
No ens vam perdre mai en el mateix món.
No vam valorar mai el que teniem.
Però jo sé que ens vam estimar.
I avui, quin sentit té tot?
Quin sentit té res?
Si tu ja no ets aquí.
Comentaris
-
m'han agradat tots...[Ofensiu]principiant | 14-09-2006 | Valoració: 10
no t'havia llegit mai i m'has impressionat. Potser son les semblaces... però de veritat que crec que escrius molt bé, aconsegueixes transmetre els sentiments i això és molt difícil. Aquest relat m'ha arribat molt endins. M'ha donat la sensació de que era jo qui ho deia.... No sé si és aquest el cas, però jo crec que l'únic que fa impossible valorar el que es tenia i recuperar-ho, és la mort. La resta, té solució.
Continua escrivint si us plau, ets als meus preferits. Un petó. -
Tots som així[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
tots valorem quan és massa tard, però també hi ha voltes en que (com diuen els nostres amics gironins) Mai no és massa tard...
-
jo ho valoro[Ofensiu]MoLi | 13-02-2006
Tot el que està format de tu m'encata:
el pseudònim: soliloqui...
els poemes: avui, ho valoraria (jo també),
la biografia: Vaig crèixer entre il·lusions fins que vaig entrar en viure en una guerra constant...que no s'acabarà fins que deixi de pensar. Qui sap si demà seguiré al fons del pou, tornaré a sentir por i seguiré caient endins. Entre ombres i miralls...
Escrius molt bé, et continuaré llegint!
Moltes gràcies pel comentari: no es tractava de lluir la lírica ni els recuros gramaticals o sintàctics o les figures retòriques... senzillament, amb le sprimeres paraules que viag trobar, dir allò q al llarg de la vida, hauré d'anar dient a tothom, familiars, amics, coneguts... -
Quanta raó[Ofensiu]Yuna | 13-02-2006 | Valoració: 10
El fàcil seria dir si no ha de ser.. no ha de ser, però cert és que quan un sap que realment s'ha estimat.. costa molt oblidar..
Un commovedor i preciós relat !
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]