Toquis qualsevol tema, jo no sóc creient., o ho soc a la meva manera però tu t´expreses molt be en aquest tipus de sentiments.

Perdona es que m´estic fotent una parrillada de peix i s´em habia oblidat de valorar-lo

Pepeyo

Es el cecle de l´aigua i la vida que provoca fins i tot als cors dels homes. Esta bé, com tu per ami sempre.

dossonets molt bonics i profunds...el final m´agrada< molt

En castellà, jo sóc andalus, diuen: el hombre es yesca, la mujer es esropa , viene el diablo i sopla...
Esta molt bé per encendre la llar de l´amor

Dius que es va començar amb comentaris d el´I ching, però no hi veiug gaire la relació, tanmateix tens rao en que és un xic surrealiste. A mi mágrada

....i la fredor de ésser un ésser just que s´ha quedat tot sol...
m´agrada

i bonic, llegiré ara les continuacions

és dificil de entendre el teu sentiment en el moment en que el vares escriure, però aquest poema és de concurs, t´ho prometo.

de totes maneres, veig que tu , malgrat patie en l´amor, encara estimes, els dos em diuen el mateix, però d´unaltre manera.
Es molt sentit, a part del significat que pugui tenir, i ben escrit i lograt. Comuniques.
Fins unaltra noi.

al final sempre tenen raó.
Soposant que, a part del sentiment , hagis viscut una experiènci, que és probable, que t´inspiri això, realment ho has passat malament a,mb aquesta noia. Ara bé, al final encara creus en ella.
Et felicito prudenci, éstá molt bé aquest poema teu