Oblit

Un relat de: prudenci

Vaig dir-te amor a l´hora
i no vas fer-me cas
em vas trencar el cor
com es trenca una pedra,
a cops de mall i sense pietat.
El meu morir viurà a la teva esquena;
t´he perdonat
i encara no em fas cas.

Jo no t´aimava
però ara visc per a tu,
et vaig dar vida
i vas cremar-me l´ànima
igual que es crema el jull
en un camp de rostoll.
Ara sóc foll però estic a la mida;
m´has perdonat
i ara et tinc al coll.

Mai trobarem aquell temps de les roses.
Sempre serem ésserssols i sense consòl.

Quan les roses florien
igual que el nostre cor
i creixien les magranes
en les carícies d´amor
el meu ésser es negava
a ésser un ésser teu
pero la vida caminava
en un temps tant llarg com lleu.
Els records se m´oblidaben
el futur s´em feia greu
i el present m´apretava
com l´uïal d´un llop de neu.
Quantes coses succeien en aquell esdevenir :
el néixer , el viure, l´amar-se,
l´oblidar-se o el morir !

Tantmateix , per qualque cosa
venia el meu estimar
i et donava l´amor tendre
ahir , avui i demà.
Que n´era de bella l´hora,
Llavors , de sentir i besar!

Al final vindrà el judici
De no haber-nos estimat
Tal i com dictaba l´ànima
Tal hi com manaba el cap.
I el cor tindrà la culpa
De tot el nostre passat
On s´ajup la raó oculta
De l´haber-nos oblidat

Comentaris

  • Més suau que el poema insidia, per soposat,[Ofensiu]
    pepeyo | 24-10-2007 | Valoració: 10

    de totes maneres, veig que tu , malgrat patie en l´amor, encara estimes, els dos em diuen el mateix, però d´unaltre manera.
    Es molt sentit, a part del significat que pugui tenir, i ben escrit i lograt. Comuniques.
    Fins unaltra noi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: