Cercador
Sonets encadenats
Un relat de: prudenciMiríades d´estels damunt la meva terra
Ones a cada segon damunt la blava mar
Dunes d´or al desert que s´escampen a mida
Com els arbres al bosc o l´espiga en el blat.
En el cel els ocells que l´adornen i el mouen
Com els núvols el sol al capvespre daurat.
I l´ovella en el prat, i el torb que cridant canta
Com el cor del valent, com la veu del covard.
I jo, tot sol aquí davant la meravella
D´escoltar-me una estrella, de punxar-me en el card,
De sentir que sóc viu a una rosa vermella,
De mullar-me en la font i en la rosada al maig.
D´encendre cada dia el foc amb una estella
Fins que tot això acabi, quan ja s´em faci tard.
*
Miríades de mars a la lluna que escolta
El silenci del bo i el reneg del malvat
I un Déu llunyà i proper a cel, terra o poncella
Que cada matí es lleva a desert, prat i mar.
L´agulla que fa al cim i el gorg sota la terra
A on pugen i a on baixen minerals encantats,
I fades i fullets i llamps i gotes d´aigua
Per a fer més hermoses , si es pot, les seves llars
I jo, tot sol aquí davant la meravella
De l´Univers que canta al Déu que m´ha escoltat
Per dar-me llum al cor i escriure aquest poema,
Car ja no tindré pena si ara s´em fa tard.
Ni tendré fred al cor quan s´aturi la vena
En néixer un nou estel a l´Univers de l´Art.
l´Autor

344 Relats
255 Comentaris
350407 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV