Natura

L´allau del riu de gotes és estès,
De rocs i pedres s´en fa terra estimada,
I els va rodant com un mirall encès
De sofriment i cops d´una vida que acaba.

I acaba al mar on la sorra s´ajau,
Llavors allau de la terra promesa,
I a alba encesa es torna en ell mirall
D´un altre riu que neix a primavera.

El salmó hi salta quan baixa del alt cim,
Granotes canten quan és bella doll d´aigua
Quan creua el pla la truita hi neda suau
En omplir el mar el saitó xic s´hi banya.

Un cop ha mort li arriba musclo i pop
Prop de les roques de la penya segada
On l´alga viu el seu somni d´amor
I el roig coral la seva arrel hi clava.

Quina il.lusió poder entrar al mar
A pescar el lluç en bou o en pelangre,
I esmorzar al cau dels pescadors
Un suquet, un fumet, un arròs, una maira.

Ja mar endins s´agotna el fred tauró
I les gotetes del riu ja de res se´n recorden,
ni recorda la pluja que alimenta al gegant
blau i terrible , plè de vida amagada.

En refredar-se, enllà del continent
Ja la bal.lena hi fa la seva immensa casa
Que mort sovint a costes de ponent
Quan s´en oblida també que viu a l´aigua.

Salta el dofí darrera del vaixell
I el jovencell grumet a popa esguarda,
Garbí en el rostre i sol damunt el front,
Que li donés potser un bes d el´estimada.

Quan surt el sol i es posa en els set mars
Reneix dins l´aigua la gota ja salada
I es torna núvol que cavalca pel cel
Fins arribar de nou a la muntanya.

Allí la gebre , en caure sobre el cos
Tot despullat en herbes enriolades,
Em du records de l´Oceà, gelós
De les gotetes que amaga la rosada:

Gotes de cel, de Déu i d´infinit
Que tot ho escalfen, car són gotes sagrades.