Doncs a mi m'agraden els bombons de xocolata blanca.
Però també m'encanta endevinar les formes que s'amaguen darrera els núvols, em fascinen els telèfons antics, en especial els de color vermell, i m'agrada escriure parides, llegir-les, i riureme'n!
Beeeeeeeen trobat ;)

L'he acabat de llegir i he pensat:
"Quin relat tan guay!"
Sísí, GUAY, aquesta paraula tan... passada de moda? Tan... capaç d'expresar el que sents, però a la vegada capaç de deixar-te en ridícul.
Doncs, sí.
Penso que està molt ben trobat.
Segueix així ;)

Es possible, però la majoria de vegades massa complicat.

Com s'ho fan els nois que quan creus que estas a punt d'aconseguir-ho et llançen una de les seves mirades, se't acosten per parlar o et deixen anar alguna indirecta sutgerent?

Seguex així.

Em penso que quan m'arribi el moment d'anar a la uni, no me n'emportaré cap de tupperware!
Aprofita aquesta imaginació tant fantàstica que tens!

un petó,

Laia.

bon... konsell?!
bona... afirmació?!
encertat relat!

l'afegeixo als favorits ;)

Brillant.
Especial.
Màgic.
Tot un món, com els que entren i surten de les habitacions d'un hotel.
Segueix així.
Un petó.

bo...
bna historia...
realment real...
pero per molt que algú t'expliqui això, si has perdut a dos amics de veritat les paraules de consol no et serveixer per ofegar el dolor...
segueix així!

muààà!

I al final descobreix que és un... un què?
Mai m'hauria imaginat que tres punts suspensius em deixarien tant intrigada!
Hi haurà segona part?
No es bo deixar als lectors amb intriga...
Realmrnt fantàstic!
M'ha agradat moooolt!
L'agrego als favorits ;)

un petó

I... segueix així!

M'agradat!
Penso que està molt ben trobat, i que et manté intrigat durant la major part de la lectura.

M'ha recordat un conte que m'expicaven quan era petitona...
tractava d'una nena petita, que estava malalta, a punt de morir, i que regalava una caixa buida al seu pare, i li deia que quan ella no pogués ser al seu costat l'obrís de tant en tant. "Però si es buida!" replicava el pare, "no pare! L'he omplert d petons fins que no n'ha capigut cap més!"...
Perquè tens raó, i es que els petons no s'acaben maaaaaaaaaai!

Un petó.

Realment espectacular!
Vull apendre a inventar finals tant originals com aquest!
Segueix així!

Un petó.