Cercador
Mira que costa això d'oblidar
Un relat de: aNneta28Collons, mira que costa això d'oblidar. Quan penses que ja gairebé ho has aconseguit...duixca! Et fots una òstia contra la paret i t'adones que no miraves endavant perquè estaves pendent dels seus moviments.
I és que és fotut això d'oblidar. Quan estàs segura que aquell mal de panxa quan el veus ja va minvant i t'autoconvences que segurament és pel paquet de dònuts que t'has fotut aquest matí...Et dirigeix la paraula i et fots a tremolar.
No crec que sigui impossible això d'oblidar.
O sí?
Comentaris
-
Tampoc em sembla possible[Ofensiu]Lali_Scully | 26-01-2007 | Valoració: 10
Potser només podem oblidar, deixar de sentir-nos així, quan una altra persona ens desvia l'atenció cap a ella, perquè mentre intentem i ens proposem oblidar, és del tot impossible.
Ja t'havia llegit abant, però aquest relat no i l'he trobat molt exacte. Ja és ben bé això: et pots passar dies convencent-te i després convençuda, que ho has superat, però tot l'esforç s'esvaeix a l'instant quan reps algun gest d'aquella persona cap a tu. -
Jo tampoc sé si es possible[Ofensiu]patufeta | 24-12-2006
Es possible, però la majoria de vegades massa complicat.
Com s'ho fan els nois que quan creus que estas a punt d'aconseguir-ho et llançen una de les seves mirades, se't acosten per parlar o et deixen anar alguna indirecta sutgerent?
Seguex així.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- - Ets tan... puta
- No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento
- Felicitat fugaç
- La meva novel·la
- Per tu
- paraules i cartes oblidades
- somriure i fer veure que tot va bé
- Realment temptador
- Només perquè t'estimo
- Pel Passeig de Gràcia...
- Àvies, prínceps i llits de làtex
- T'he esperat
- Qui-vulga-que-siguis
- La Júlia
- Vull veure't.