Hola Gemma!!
Soc la Patri. Ja feia temps que no llegia un dels teus relats i sincerament: crec que cada cop escrius millor!! Tens més lèxic, t'expresses millor, etc. I els temes tan bons com sempre!!! Fas que el lector es fiqui completament a la història. Descrius a la perfecció els sentiments!

Bueno guapa, doncs records i molts petonets!

M'ha encantat aquest relat! Té un climax!!!!!!!!!!!!! I a més, a qui no li ha passat alguna cosa semblant!
Moltes felicitats guapa!

M'ha semblat un relat curt però molt intens. I real com la vida mateixa.
Muakys guapa!

É

Buf... Crec que quan estimes a algú de veritat ho saps. Pots estar amb una persona una vida i només tenir-li carinyo, i pots estar amb una persona una setmana i estimar-lo bojament per sempre més.
El teu relat fa que pensar i crec que, encara que cada persona estima a la seva manera, quan estimes a algú sents algo inexplicable, i llavors, coneixes l'amor.

Buf... Crec que quan estimes a algú de veritat ho saps. Pots estar amb una persona una vida i només tenir-li carinyo, i pots estar amb una persona una setmana i estimar-lo bojament per sempre més.
El teu relat fa que pensar i crec que, encara que cada persona estima a la seva manera, quan estimes a algú sents algo inexplicable, i llavors, coneixes l'amor.

Quin final!!!!!!! Lògicament, creia que era un suicidi! Però és clar, hauria d'haver pensat que era un relat escrit per Gemma34! No podia ser el que realment creia que era! Un final perfecte!

Hola!
Realment tens tota la raó. Un olor et fa recordar. M'ha agradat molt el teu relat, per no variar! Sempre m'agraden! Però aquest és especial perquè a mi m'ha passat algo semblant. Petonets guapa!

Gemma, com sempre m'ha agradat!!! Tens molta imaginació i aquest relat és curt però intens, i moltes vegades cert, ja que de vegades ens guardem les coses.
M'ha agradat molt!!
Petonets!!

qué estressant!!!! és tot cert? tantes coses dolentes et poden pasar en tant poc temps?? sort que aquestes coses després, quan t'enrecordes al cap del temps, et rius, però en el moment deu ser una p....a.
petonets guapa.

TENS UNA IMAGINACIÓ INCREIBLE! M'AGRADAT MOLT EL FINAL. I CREC QUE AQUESTA HISTÒRIA PODRIA SER REAL.
MOLT BON FINAL.

PETONETS!!

és el primer relat dels que tens aquí publicats que llegeixo, i la veritat és que m'ha agradat ja que fas que em posi a la pell del personatge, i encara que és curt és intens. Ara seguiré llegint!!

ah, per cert! Sóc la Patri. No crec que en coneguis gaires, no?

Muak.