Innocent petó

Us mireu als ulls creuant pensaments idèntics sense que cap dels dos ho sàpiga del cert. Desig que augmenta per moments, escolant-se entre les petites escletxes dels dubtes. La conversa que manteniu l'oblidareu demà. Tant us fan les paraules. Qualsevol cosa que direu serà música per les oïdes dels dos. Les hores us han passat volant, però ara, ella, ha de marxar. Necessiteu que s'aturi el poc temps que us queda. Tan de bo que poguéssiu tornar a començar el dia d'avui, com quan es capgira un rellotge de sorra, per tornar-lo a iniciar de nou.
Agraeixes la falta d'espai. És una bona excusa per estar més a prop d'ella. Us quedaríeu tota la nit allà, engolits en la foscor del seu portal, acomiadant-vos eternament, amb la porta del carrer entreoberta. Anhelant els llavis de l'altre. Amb una ànsia tan ben camuflada que cap dels dos no se n'adonaria de la intenció de l'altre. Tu et deleixes imaginant que ja són teus. Somrius. Ella també. No sabeu que penseu el mateix, per això, us conformeu en fantasiar amb el petó que us feríeu enlloc de convertir-lo en realitat.
La mires bocabadat. No li cal pintallavis ensucrats per trobar-la més dolça. És tal i com la vols. Estàs assedegat d'ella i t'humiteges els llavis mentre anheles els seus. S'enretira amb coqueteria un floc de cabells darrera l'orella. Segueixes el moviment de la seva mà mentre ella s'acosta una mica més a tu. Olores el seu perfum, t'esborrones al sentir-te emmetzinat pel seu aroma. Controles maldestrament un desig que voldries lliure. T'hi llenceries, però no ho fas.
L'agafes de les mans. L'apropes cap a tu. Més. Encara una mica més. Un cop abolida l'escassa distància que us separava heu deixat de parlar, i ara, la vostra proximitat us ha deixat una mica nerviosos. Amb la punta del nas ressegueixes casi inapreciablement la seva galta. Notes l'escalfor de la pell i la seva suavitat. T'agrada l'olor que fa, i estàs quiet durant un breu instant. Indecís. Sense moure't. Com si poguessis paladejar-la amb el nas. No us mireu als ulls. Ella es tomba lleugerament i, els vostres llavis, queden, inevitablement, un al davant de l'altre.
La impaciència, però, s'apodera de tu. Veus d'una forma exagerada que la setmana que ve, o fins i tot demà, estan massa lluny d'avui. Tens pressa per conquerir-los i fer-te'ls teus ara mateix. I sense preguntar-li-ho, t'hi aboques. Intentes, sense èxit, dissimular com d'afamat estàs. Assaboreixes amb delit la seva boca sensual. I ella, en lloc de bufetejar-te, et mossega el llavi inferior amb tanta tendresa que ja no pots separar-t'hi. Les llengües és busquen amb zel, com si haguessin estat esperant aquest moment per unir-se i recargolar-se. T'acarona la cara amb la mà alhora que us beseu. Passejant-la per la tosca barba. T'agrada com et toca. Et nuaries perquè grapegés el teu tòrax de la mateixa manera. L'agradable sensació de submergir-te en aquests llavis esponjosos et fan perdre el seny. Els ulls tancats us transporten lluny d'aquí. La gent que passeja per la vorera s'ha difuminat, ara només són taques en moviment que passen de llarg. Les veus i el soroll del carrer s'ha anat afluixant. Com si només existíssiu vosaltres dos. Beses, llepes, xucles i mossegues amb gola. T'excites en pensar, que si passéssiu del portal, podríeu anar fins al seu dormitori. A només unes passes d'on sou. Et recrees en aquesta imatge i jugues una estona en com li descordaries, botó a botó, la brusa de gasa violeta. I la recolzaries en el llit, sobre els llençols desfets. Pujaries la mà pel ventre fins a tocar-li els pits. Els lleparies una i una altra vegada. La lleparies tota, de cap a peus. Les teves mans recorrerien lentament les seves cames cap a l'interior de la faldilla. Arremangant la roba per jugar en càlids indrets amagats. La faries estremir de plaer, la faries gaudir com mai ningú no ho ha fet abans. Obres els ulls i la mires. Somrius un pèl desorientat. T'adones que encara sou al portal. De peu. Ella té els ulls tancats. Us esteu besant. T'escabella al passejar els dits pel clatell, obrint-se camí pels blens amarats de suor. I vols més, no en tens prou amb un petó. Voldries, almenys, lliscar la mà per sota de la minsa brusa i descobrir les formes arrodonides del seu cos, però et conformes amb només imaginar-ho i et maleeixes per ser tan poc agosarat.
-Només és un petó -li xiuxiueges tot mirant-la als ulls que t'enamoren.
Deixes que l'escalfor del teu cos t'envaeixi de cap a peus. Ets com el cilindre d'un termòmetre per on puja el mercuri. Despertes de la letargia del llarg hivern reviscolat per aquests llavis que creies inaccessibles. Saps que en qualsevol moment us aturareu per acomiadar-vos tot entrebancant les paraules. Però, abans de tornar a hivernar, t'oblides de tot i els prens altra vegada abans de deixar-la marxar.





Nina Abril