Estic fugint de tu

Sé que si ens truquem acabaré alterant el son d'aquella nit. Per això fujo. És tan fàcil evadir per no afrontar-se amb la realitat. M'envolta una mena de covardia que no em deixa moure. Em fa por donar el pas definitiu, en el qual he de clavar l'espasa que apagarà del tot la nostre relació. Sé que de no fer-ho, també s'esfondrà de totes maneres, però, no sembla tan radical.
Em preguntes que quan et trucaré... i jo només faig que donar-te llargues. Però de que et queixes? Tu vas ser el primer en demanar temps. Potser és que ara sóc jo la qui necessita temps, però no per tornar amb tu. Sinó per oblidar sense dolor, i a poc a poc, que ja no hi ets.
Aquí vols enganyar?. Quan temps et durarà l'eufòria de que em vols al teu costat?. Només són paraules sense promeses, paraules que són buides. Aturat detingudament i rumia una estona. Que veus en el dia de demà? Fa només dos mesos em deies que et feia por el futur. Potser el veus ara?. Jo sí, gràcies a les teves paraules vaig veure el nostre futur. No podré arrancar mai la gelosia que porto a dins si no aprens a comunicar-te amb mi. No ets sincer. T'amagues les coses per no ferir-me. Però no oblidis que sempre et vaig demanar sinceritat, i tu per no mentir, optaves per callar. Jo no vull això. Acabo deduint per mi mateixa el que passa. De vegades l'encerto, i de vegades exagero. Tot queda a càrrec de la meva imaginació, i el pitjor de tot, és que en tinc molta!.
Tu creus que podríem continuar, però a canvi demanes intimitat, que facis el que facis no tinguis la necessitat de donar comptes del que fas. Jo no vull això. Sé que m'acabaré torturant. Per tant, torno a reafirmar el que fa dos mesos et vaig dir: Sigues feliç, jo no t'oblidaré mai.