no tinc més paraules

hi ha una línea tan prima..o, potser tot sia un continu. Emocionant i reflexiu. Què més volem?

Preciós discurs, tant real com metafòricament parlant. El cert és que sols hi ha dues castes d'illencs. els qui l'illa els hi és gran i els qui els hi és petita.
Qui no és una mica illenc?

Fou el pensament qui generà el llenguatge i per tant la paraula ans al contrari fou el llenguatge qui possibilità el desenvolupament del pensament i per tant de la llibertat?

Així com cantes a l'amor romps la meva monòtona eurítmia. Genial!

Contemplau la possibilitat estimats comentaristes que algú pugui errar i en lloc de posar un 10, posi un 6. ës difícil, pero pot passar, no?
El poema, deliciós. Com sempre!

em maravella la teva lírica

l'apassionament brolla pels quatre costats. Fa posar la pell de gallin i llegir i rellegir-la. Un mai es cansa de descobrir les maravellesdel teus poemes. Súper!

lent, penetrant, armònic, poc a poc crees una atmosfera, un ambient que fas que la men es traslladi allà mateix, a la platja de Cala Agulla.

Bé, pobre de mi, sempre dic el mateix. però gràcies per aquestes píndoles de somnis que sempre trob breus, molt breus.

Joc genrial entre la paraula, la vida, l'ànima, el pensament i el temps que passa i mai s'atura.

No puc aturar-me de llegir i rellegir aquest sonet. Im-pressionant!

Súper!

...però esper podr llegir molts poemes teus el 2008

Genial!

ës fantàstic compartir amb altres lectors la remor del mar en llegir els teus poemes.

ets capaç de fer bategar els sentiments d'allò que els envolta, de fer de la quotidianeitat motiu dels versos més tendres i colpidors.