Morts innobles i vulgars

Un relat de: Anagnost

A diari ens són donades
morts innobles i vulgars
sense grandesa ni mèrit;
òbits esfilagarsats
per dies i per racons;
agonies que s'allarguen
sense esment, entre flassades,
enmig de corsdejesús
i de revistes llustrades
que també en diuen del cor.
Cossos presos per les xacres,
abandonats de fa temps
per tota traça de vida,
és a dir, d'intel·ligència,
es fan pols coberts de pols.
Si un dia la dignitat
habità dins la carcassa
que ara es podreix lentament,
ja fa temps que en desertà.
Lentes morts com a espectacle
per a veïnats, parents,
i més gent caritativa;
morts d'anar passant la tarda
mentre les mosques perpetren
els seus rituals d'amor.
És la mort de morts que ignoren
que ho són, mentre els vius forneixen
un futur que els matarà.

Comentaris

  • gypsy | 25-01-2008 | Valoració: 10

    poema crític i lúcid que aprofundeix en allò que ens toca de prop a tots.
    La mort com a espectacle, allargar i fer indigne el fet de deixar d'existir. Expressat amb netedat i precisió.

    Em colpeix especialment:

    "...morts d'anar passant la tarda
    mentre les mosques perpetren
    els seus rituals d'amor."

    Un plaer, com sempre passar pels teus mots i enriquir l'ànima que ens habita amb emocions alienes.

    gyps

  • No-vida[Ofensiu]
    megane | 11-12-2007 | Valoració: 10

    Les morts innobles i vulgars
    no tenen grandesa ni mèrit.
    o tinc por de la mort, més de la mort espantosa. També de la vida indigna, sense sentit.
    Prefereixo la mort que la no-vida.
    T'admiro.
    m

  • La mort[Ofensiu]
    angie | 05-12-2007

    Un tema més viu del que voldríem...
    M'ha agradat el tracte que li dones. Fins i tot m'ha recordat un poema meu "Famolencs".
    La dignitat és quelcom difícil de conservar un cop s'aconsegueix i de vegades, estar viu no vol dir que tinguis més possibilitats per aconseguir-la.

    angie

  • Volia ressaltar...[Ofensiu]
    franz appa | 20-11-2007

    ...els mateixos versos que ja destaca Vicent, que m'ha precedit: els vius fornim el futur que ens matarà. I els morts que ignoren que ho són -cossos vius, però desprovistos de la quintaessència de la humanitat-... potser ja no construeixen futur. Són innocent matèria en descomposició. Però crec que pocs triarien aquesta mort inconscient. Volem viure la mort en el límit de la vida que sigui -ben- viscuda.
    Salutacions,

    franz

  • mentre...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-11-2007 | Valoració: 10

    ...els vius forneixen un futur que els matarà. Estic completament d'acord amb tu hi ha morts que són innobles per que fan patir als que les pateixen, homes que pensen que la mort no la pot donar un ésser humà sinó només déu i es comporten com veritables sàdics de cantonada. La mort hauria de ser assistida quan ja no hi ha cap possibilitat, dret a una mort digna.

  • poeta de la quotidianeitat[Ofensiu]
    omega | 14-11-2007 | Valoració: 10

    ets capaç de fer bategar els sentiments d'allò que els envolta, de fer de la quotidianeitat motiu dels versos més tendres i colpidors.

  • També hi estic d'acord[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-11-2007 | Valoració: 10

    A voltes, ens entestem en allargar la vida, com sigui i a costa del que sigui, com si viure en qualsevol circumstància fos sempre millor que la mort, que sabem que esdevindrà un dia o altra. Crec que la dignitat i la capacitat per raonar són indispensables per viure. La resta, penso que és més subjectiva i dependria de la vivència de cada persona.
    Com sempre, un poema que es clava allà dins i et convida a reflexionar.
    Una abraçada

  • Dignitat[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Tot i que és difícil de definir, perquè no deixa de tenir un component subjectiu, la dignitat és el que cal preservar. Més enllà de la vida. Fins i tot, o sobre tot, en la mort.
    Un poema que es percep com fet amb coneixement de causa.

  • Morts dignes[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Estic totalment d'acord amb tu.
    La conclusió que es despren de la situació que exposa el teu poema, amb una claredat contundent, és innegable: ningú mereix una vida innoble per la causa que s'apunta.
    Quan la situació és irreversible i el dolor o la indignitat no tenen el sentit d'un estat en trànsit cap a una millora...
    quan no hi ha qualitat de vida o no hi ha vida conscient en un cos que pateix...
    quan l'infern o el purgatori s'apoderen d'un cos indefens...
    en aquests casos, és patètic allargar el funcionament dels òrgans que...
    En fi, me n'adono que no per escriure més podria completar el que ja he dit en començar: Estic totalment d'acord amb tu! La vida és una altra cosa!!

    T'envio una abraçada tot esperant compartir futurs,
    Unaquimera

  • F. Arnau | 11-11-2007 | Valoració: 10

    Amic Jaume!
    Quanta raó que tens. En aquests dies que estic anant prou per l'Hospital, puc dir-te que allí te n'adones de tot el que comentes al teu poema. També hi ha d'altres casos on paga la pena el lluitar per tornar a donar-li la qualitat mínima de vida a un cos jove que ha estat víctima d'un estúpid accident. Aquesta qualitat mínima és la que cal definir, doncs depén de cadascú la valoració que es fa d'ella.

    Una abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

75428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com