El lloc

Un relat de: Anagnost

El lloc.
Després de tants d'anys d'arrossegar el buc,
-de dur a l'esquena un cos que m'afeixuga -
encara cerc.
Jo, que he deixat la meva carn
marcint-se al sol perpendicular
d'una illa incomprensible,
incapaç d'emprendre ni la més domèstica odissea;
jo, que he crescut i he envellit
convençut que l'illa era el món,
que res de bo ens podia arribar de fora
i que res havíem d'anar a trobar
més enllà dels límits de pedra i sal
d'una terra on, fins fa dos dies,
sobreviure era viure,
ja dic, encara cerc.

Ara, a més, ja sé que he arribat
a una altra illa més insignificant, encara,
els límits de la qual
no passen de mi mateix.

Comentaris

  • Cumplim anys[Ofensiu]
    Brisa d'or | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • quin [Ofensiu]
    besllum | 07-07-2008 | Valoració: 10

    final més impressionant, nosaltres com a illa deserta en la nostra solitud.

  • Molt maco[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 20-06-2008


    És una illa on vols estar segur i sense esforços, ni odissea. Però ja és hora que vagis sortint d'aquesta illa irreal i et centris al món real. T'animo a seguir escrivint.


  • Aquest[Ofensiu]
    cabrioles | 20-06-2008 | Valoració: 7

    Es prou bo, però crec que el podries haver millorat

  • m'agrada [Ofensiu]
    ANEROL | 16-06-2008 | Valoració: 10

    aquest to èpic, profund

  • SensExamens | 16-06-2008 | Valoració: 10

    és difícil fer un comentari!!!!
    em sembla que tots busquen una illa on refugiar-nos de les inseguretats i sentir-nos segurs.
    molt de gust, Anagnost!!!!
    Manel

  • Hola Jaume![Ofensiu]
    brumari | 13-06-2008

    El teu poema, profund poema, m'ha evocat aquelles paraules de Kipling: "Tots som illes, cridant-nos mentides els uns als altres a través de mars d'incomprensió". Tot i creure que Kipling, gran explorador del món i de l'ànima humana, en aquesta ocasió no va ser sincer, jo vaig fer meu aquest pensament des del moment que vaig llegir-lo, però no per aïllar-me dels altres, sinó per, des de la meva introspecció, lluitar per entendre i ser entès.

    Pel que intueixo, crec que tu fas el mateix.

    Una abraçada,

    Joan

  • L'explorador[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 08-06-2008

    No, amic Jaume, el sedentarisme d'aquest jo és només aparent. Clar que ha emprés una odissea, la més important, la més autèntica de totes: la del creixement personal continu. Hom no deixa de créixer fins que mor, o almenys així és com jo ho veig. Per això al que ha arribat aquest subjecte és a la seua pròpia illa: a ell mateix, a tu mateix...
    I novament, com és propi de tu, integres la saviesa amb l'estètica immillorable dels versos.
    Gràcies.

  • I ja podem carregar[Ofensiu]
    Nurithy | 05-06-2008 | Valoració: 10

    la nostra consciència milers d'anys que segur que sempre ens quedarà, una o moltes coses, per estimar i buscar.

    Poema genial!

  • F. Arnau | 05-06-2008 | Valoració: 10

    Amic Jaume!
    Aquesta és la nostra dèria, anar cercant respostes...
    I cap millor lloc on trobar-les que dintre d'u mateix.
    Una abraçada des de València!
    FRANCESC

  • Jo quan...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-06-2008 | Valoració: 10

    ...algú em parla de que cal viatjar per a aprendre i conèixer món, els dic que el més llarg viatge es troba en un mateix, analitzant-se a soles o acompanyat, hi ha gent que està enamorada d'un lloc llunyà, i és perquè l'han idealitzat i pensen que allà ho tindran tot, mentre que a la seua illa o a la seua ciutat no tenen allò que voldrien, i el que no podem tenir en un lloc qualsevol no el trobarem en un altre.
    El millor lloc és en un mateix.
    Salutacions de Vicent.

  • aquest ditxós "regne enmig de la mar"[Ofensiu]
    omega | 04-06-2008 | Valoració: 10

    Preciós discurs, tant real com metafòricament parlant. El cert és que sols hi ha dues castes d'illencs. els qui l'illa els hi és gran i els qui els hi és petita.
    Qui no és una mica illenc?

  • isolament[Ofensiu]
    franz appa | 04-06-2008

    Pirmer dubtava de l'abast metafòric de la imatge de l'illa. L'estrofa final aclareix, per contraposició, que és una abast geogràfic gran, o tal vegada social.
    En l'illa, o en el mur -penso en Pink Floyd- trobem les tristes imatges de la incacapacitat de comunicar-se, de sortir d'un mateix. Però la recerca continua...

    Salut,
    franz

  • gypsy | 03-06-2008

    i la profunditat amara els teus versos, en la seva brevetat condensen misteris i preguntes que encara no han estat resoltes. I aquesta manera de dir, tan de poeta, amb la musicalitat de la paraula i amb els silencis també, que deixen petjada en aquells qui et llegim absorts de la teva bellesa.

  • Fascinant ofrena[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008 | Valoració: 10

    Has aconseguit un poema d'una sonoritat impactant. L'he intuïda en llegir-ho primer amb els ulls, l'he gaudida en fer-ho després amb veu.
    M'hi recreat en el joc dels sons, admirant els malabarismes sonors, fins que he retornat a les lletres per repassar un a un els versos i contemplar-los amb calma.
    Ara que ho he fet, te'ls agraeixo.
    Per la bellesa objectiva i pel que tenen de reflexió, de regal, d'ofrena íntima en fora.

    T'envio una abraçada fascinada encara, des del meu lloc, esperant que serveixi ni que sigui breument, de pont entre dues illes,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.73

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

73154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com