La dignitat de l'home

Un relat de: Anagnost

Em dius, teòleg,
que és el part últim, l'home,
-tasca suprema-
d'una obra creadora
de divina ascendència.

Així culmina,
un Déu, l'obra fecunda
que posa l'home
per sobre criatures
i de la terra tota.

Però té, l'home
un defecte que el llasta
i l'invalida.
És animal que pensa
i per tant se solleva.

Jo et dic, teòleg,
que dins la gran cadena
de l'existència,
l'home només n'és baula,
tan sols pensant anella.

És assolida
la dignitat de l'home
en l'aventura
que li suposa admetre's
finalitat i causa.

I en l'energia
de declarar-se lliure,
com a proclama
d'una meta augusta:
la pròpia noblesa.

No per obra divina,
ans conseqüència
de la metamorfosi
de la matèria,
que l'home revesteix
de dignitat suprema.

Comentaris

  • Fem una Festa ben digna![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?


    T'envio una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    cabrioles | 28-06-2008 | Valoració: 9

    Es un poema molt maco, fàcil de llegir i entendre força en escrit.

  • Diví, humà, digne.[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Un excel·lent poema reflexiu, dialogant, noble, diví i humà al mateix temps, aventurer i arriscat, lliure, clar, coratjós, evidentment digne.
    Cadascun dels seus atributs se'ls ha guanyat a pols, vers a vers.
    I jo he gaudit del seu atreviment, del seu esperit indomable davant les preteses grandeses alienes a la humanitat més filosòficament deslliurada de condicionaments que comporten pecat, submissió i esclavatge.

    He fruit amb el teu poema i la lliçó que ofereix sense fer escola.

    T'envio una abraçada folrada d'afecte per totes bandes,
    Unaquimera

  • gypsy | 29-05-2008

    hi trobo un ritme intern espectacular, Jaume, quina manera de dir més bella, alhora profunda.

    I els poemes són més del que semblen, hi roman quelcom al seu voltant en ser llegits.

    un petó fort.

  • PARAULA, PENSAMENT LLIBERTAT[Ofensiu]
    omega | 28-05-2008 | Valoració: 10

    Fou el pensament qui generà el llenguatge i per tant la paraula ans al contrari fou el llenguatge qui possibilità el desenvolupament del pensament i per tant de la llibertat?

  • aquest poema...[Ofensiu]
    Nurithy | 23-05-2008 | Valoració: 10

    és filosofia pura! Sabiesa disfrassada amb ritme i moral inculcada amb la dança de les paraules contundents!

    un poema preciós! Felicitats!

  • No per obra...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-05-2008 | Valoració: 10

    ...divina sinó per admetre's finalitat i causa és quan l'home es pot considerar el sentit de totes les coses com deia Fuster i algun altre abans que ell, no sé qui va ser, ara no me'n recorde i he posat la frase al google i no m'ha eixit res en concret, en fi que l'home és digne quan se'n adona que com tu bé dius que és el sentit de les coses, i fa la seua filosofia, per això és que dic jo que hui quan no se sap el concepte de filosofia i es pensa o alguns pensen que la filosofia ha mort, si això passa es podria dir que és l'home qui ha mort, no te'n oblides si morira la filosofia no passaria molt de temps en que els teòlegs es posaren al seu lloc. No ho dubtes, per això jo crec que cal reescriure l'home, la filosofia i la història.
    Bé no et done més la conya, et deixe fins demà i et done una salutació d'amic.

  • una aventura[Ofensiu]
    manel | 21-05-2008

    Amic Jaume,
    Deixa'm agrair-te sincerament els comentaris que em deixes, i t'ho dic aquí perquè sé que no corres gaire pel fòrum. Són treballats i sempre ajuden.
    Sobre "la fam dels déus" és el que dius, sense concessions, senzillament l'angoixa vital, el pes que suposa anar criant anys i que de vegades t'encalles, no hi trobes sentit a res. I com que sóc dels que m'inclino (tampoc ho tinc clar) a pensar que és l'home qui ha creat els déus per donar sentit a una cosa que possiblement no en té cap, he volgut capgirar-ho. Més que voler, m'ha sortir aquest capgirament. Tampoc és que n'estigui especialment content d'aquest poema, però va sorgir així, com el que és, una necessitat d'expressió en un moment d'angoixa.

    Però deixa'm dir-te alguna cosa del teu "la dignitat de l'home" que d'alguna manera està lligat al meu en aquest agnosticisme. En el teu cas però, hi ha una sobrietat, una llum, una dignitat digna (valgui la redundància) d'admiració. Són els moments contraris a l'angoixa:

    És assolida
    la dignitat de l'home
    en l'aventura
    que li suposa admetre's
    finalitat i causa.


    moments de serenor, quan l'home transmet l'orgull de ser home, quan l'home respon a les preguntes pel fet de ser home, tant en el món material, com en l'immaterial, com en el metafísic.
    Una aventura que, malgrat els moments de debilitat, no ens hem de perdre per res del món, una aventura de la que també en formen part els teus poemes. Un plaer llegir-te

    manel

  • dignitat suprema[Ofensiu]
    franz appa | 21-05-2008

    Versos sobris, mots sobris, equilibrats, per situar amb concisió la dimensió humana dins el batibull (per citar un títol teu) de la creació.
    Dignitat que s'aconsegueix reconeixent el propi límit, la meta indecisa, les fronteres sempre renovades de la nostra penosa, complexa i tanmateix apassionant singladura col·lectiva, els éssers pensants, els que dotem la matèria de la seva capacitat d'autoreflexió.

    Una salutació,

    franz

  • ambre | 21-05-2008

    Hauria d'aplaudir amb una sola mà ( com diu el famos koan ) aquest nivell d'il·luminació ;)

    Fantàstic

  • gypsy | 21-05-2008


    Trobaràs el camí
    de la paraula,
    et guiarà
    per viaranys
    incerts,

    malgrat no saber
    on et portarà,
    conqueriràs
    el teu destí
    de poeta.

    I a mi, ans em
    desapareguin
    cos i mots
    i sols en resti
    l'essència d'allò
    que estimo,

    sé del cert
    que viuràs
    en els teus
    versos.


    No en tinc cap dubte, poetàs!

    petÓ!

  • La dignitat de l'home[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-05-2008 | Valoració: 10

    El teu poema filosòfic, fet amb versos més aviat curts, en comparança als que ens tens acostumats, és tot un cant al materialisme dialèctic, l'agnosticisme militant i la raó pura...
    Tot és a la darrera estrofa:

    "No per obra divina,
    ans conseqüència
    de la metamorfosi
    de la matèria,
    que l'home revesteix
    de dignitat suprema".


    Felicitats Jaume!
    Aquests magnífics versos et magnifiquen...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • l'home d'arena | 19-05-2008

    No sé per quin encadenament estrany, després de llegir aquest poema, m'han vingut al cap uns versos d'un poeta àrab del que no recorde el nom.
    En una conversa, semblant a la teua, em van caure de la boca de sobte i van deixar mut, blanc, el meu interlocutor, catòlic de fermes conviccions:

    " Déu meu,
    si tu em pagues amb mal
    el mal que jo he fet,
    en què ens diferenciem?"

    Déu, per mi, és una mena de projecció humana.
    Alli hi caben tantes coses...!


    La meua admiració, company, des d'aquesta Marina Alta, que sobreviu cara a la mar.
    Salut, i una forta abraçada!

  • Eminentment filosòfic[Ofensiu]
    joanalvol | 19-05-2008 | Valoració: 10

    Parles al teòleg. Parles d'una obra enllestida, d'un Déu, de l'home. Et queixes, separes i culmines: "només la matèria fa a l'home digne".
    Jo percebo que la causa i la fi són conceptes que només en la profunda abstracció s'hi arriba. Que la matèria és brot d'alguna cosa indefinible, que la substància brolla de font inefable, que l'obra no és, ni de bon tros, enllestida, que la ment distorsiona fins i tot l'existència i la vida, fent imatges, de conveniència, de l'essència divina. Els límits intel·lectuals són el noranta per cent de la capacitat cerebral que no s'utilitza.


    El poema, com sempre, impecable. (Sense taca, no peca)
    Joanalvol

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

75434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com