Potser és perquè la natura és el ventre matern de tot ésser vivent, ergo on ens sentim més còmodes, relaxats i a la fi, com a casa. Una abraçada, ens llegim.

No tinc un gran nivell d'anglès, més bé és bastant mediocre baix, però li donaré un cop d'ull a la pàgina web.

Se'm va ocórrer la idea mentre perdia el temps a una classe, per tant es podria dir que vaig aprofitar el temps mentre el perdia?

Realment el que he intentat és simplificar el màxim possible una situació.

pel teu comentari, de vegades no fa falta entendre un poema, un vers o una frase per saber el que et diu.

aquest humor tan negre. Molt bo.

perquè sóc viu, ara mateix no hagués pogut llegir aquest poema tan primaveral.

si Mercè, llàstima que aquest relat que vaig fer per a una activitat quan anava a l'institut, només sigui això, un relat.

poques paraules fas recordar molt moments del record feliç. Molt senzill i amb gran significat.

gràcies per llegir-lo, a mi m'agrada que t'agradi el meu relat, i també m'agraden molt els relats curts, que amb poques paraules et fan pensar durant dies per trobar una explicació lògica on realment no n'hi ha cap.

poema on és veu reflectida l'obra humana sobre la terra, que no sempre és per al benefici comú, o almenys això és el que he visualitzat amb aquest poema.

sobretot de simbolismes, és el que més caracteritza aquest poema crec jo, tot el poema és un símbol de fet.

poemes no moren, simplement s'amaguen, desapareixen durant un temps fins que algú els troba una i altra vegada tornar a començar el cicle.

molt bons records, sempre vindran temps millors, de vegades és impossible estar pitjor. Senzill però amb un gran significat al darrere acompanyat de moltes imatges i sons, com les pedres al caure a l'aigua i els nens rient. M'agradat molt, t'aniré llegint.

aitan de bo arribi jo als 82 anys amb la meitat de la seva capacitat i virtud per escriure.