intentant acariciar-te el cor...
aquell cor que a vegades creiem de pedra, de ferro...

i a vegades, una plora, res la consola...plora, se sent trista, se sent sola...

més d'una vegada busco en veure qui sóc davant un mirall...

buscant respostes en els petons del vent... pot ser, pot ser...

he llegit el teu text i he recordat a qui jo també vaig dedicar versos.
jo el busco entre papallones, mentre com tu, entre llagrimes mullo el coixi i intento consolar-me veient-lo com un angel que em va donar unes ales, per, de tant en tant, marxar amb ell de viatge.
a mi són unes botes les que em fan sentir-lo amb mi.
a vegades, la vida, té aquestes coses.
cuida't preciosa

I somriu, somriu molt sempre
car vull que sigui feliç.
Xiuxiueja el meu nom
i et cantaré una cançó...

Somriures...Queden retinguts a la retina, en aquells ulls on jo voldria quedar-me dormida.
Xiuxiueja el meu nom al vent, que me'l porti, que em porti algo de tu, mentre espero i canto aquelles cançons empalagoses que arranquen llàgrimes.
Avui m'han dit que no ploro més perque no me'n queden, de llàgrimes...
Car vull que siguis feliç (encara que aixo impliqui fer-ho lluny de mi)

Por a ser oblidades. Obligant-los a recordar perque aquesta por no sigui realitat, que tot quedi en un sentiment absurd i que la força em faci veure que siguis on siguis, "jo sóc amb tu"

Relats preciosos que em porten una mica al teu món que el faig un xic meu.
Amor a la catalana, sí, pero enamorada d'un argentí, d'aqui el gust de dulce de leche o l'aroma d'un mate fumejant entre les meves mans.

Petons

sigui com sigui la frase amb la que tanques l'escrit, mort o viu abans de néixer, és un escrit que realment et toca...A mi, em toca.