Les botes

Hi haura qui rigui quan llegeixi que avui he plorat perquè se m'ha trencat la cremallera d'unes botes. Déu meu, m'ofegava en el plor, i a la vegada, un munt de pensaments bombardejaven el meu cap. Ha sigut llavors quan he sigut conscient de TOT i he despertat del somni fet de burbuletes. Ja no hi ets, i aquestes botes són el que em queda de tu. Deies que eren màgiques. T'enrecordes?? Fa ja dos nadals que em porten, des d'aquell vint-i-cinc de desembre, quan em vaig llevar i vaig veure una capsa verda als peus del llit. Sorpresa!! Jo ja m'havia fet a la idea de que no seria un nadal com als que jo estava acostumada, no hi havia diners i entre els tres haviem decidit no fer regals. Allò, aquell moment, aquella situació, amb un marc inmillorable, és potser, un dels millors moments de la meva vida. L'únic regal que vam decidir que fariem va ser el dia vint-i-dos, coincidint que els tres teníem festa al dia següent, que vam decidir anar a sopar al millor restaurant d'Egham...Vam riure tant...I va ser tornant cap a casa que em vaig enamorar de les botes...Tu Edson vas somriure i el Mateus va dir, sí, molt maques, però massa cares...
Avui aquelles botes tan maques i tan cares m'han fet plorar... Amb elles he fet l'últim viatge a tu. T'he vingut a veure. La màgia de les botes m'han portat on t'amagues ara, entre flors i burbuletes, entre somnis i tempestes.
No t'imagines quant et trobo a faltar, quant desespero perque agafo el telèfon i truco sabent que no l'agafaras...Em consolo, llavors, parlant amb la teva germana... Ella sempre em diu que m'estimaves... Ja ho sé. I jo t'estimo a tu. I t'estimaré sempre, perquè tu i jo vam ser un, units en una simbiosis perfecte... Tants moments que recordo i revisc al teu costat. A vegades intento sentir-te. Miro una foto teva i em deixo portar, o llegeixo la carta que em vas escriure quan vaig venir cap aqui, on em parles de lo millor de la vida. Els nostres somnis. Conquistar el món...Coneixer l'Alana, visitar Brasil agafada a tu. Ja res podra ser, però aquest cop no m'he preguntat el ¿perque? de res. Ha passat el que per RES DEL MÓN volia que passes...De tres quedo jo, un és mort i per l'altre jo estic morta. Quines coses la vida....Les botes m'han fet plorar...