esperar i desesperar.contradiccio d'estimar

Espero encara que no vulgui esperar. No espero perque vull, perque sé que si espero o si no espero, és igual, perque sé que desespero.
Enamorada d'aquesta adrenalina.
Tirada de cartes. Els amants. La carta, la pel·lícula, el balcó...
Passos de tango, mate per les venes y la chapa del che amagada en algún calaix. Oblidada...
Gust a dulce de leche que em torna boja, un xurrasco, aquella mescla de fum, olors, sabors, La Pampa, La Patagonia, i tu...
Barreres invisibles. Incoherències desmesurades dins la desesperança de no voler esperar perque ni tan sols sé què collons espero...
Res. Res de res. Un joc. El parchis de tota la vida. Te'n menges una i en comptes 20. Aquest és el meu parchis. Jugues amb mi? O juguem a una altra cosa. Ahir jugavem a ser príncep i princesa.
Un conte de pàgines en blanc... i avui a algú se li ha ocurregut preguntar-me quina olor fan els núvols...
I busco 10 raons per odiar-te.
Ara mateix estem connectats. Jo et veig. Tú a mi no... Jo a tú et dic molt, tú, en canvi, no dius res. Mai dius res.
Protagonista amb mi, compartim el paper principal. Si vols, puc.
Olorar els colors, saborejar el compàs del bategar del teu cor.
Mar, onades, aquell jo, aquella música, aquell gest i aquells aires de Marroc. Avui l'aire és més verd...
Nadar en un mar de llàgrimes dolces. Aquells petons secant aquell plor d'un amor que desespera de veure que és inútil esperar.
Injusticies i judicis. Retrobaments inevitables, desitjats i amb una por extranya. Mallorca vé a mi quan jo no he volgut anar a Mallorca.
Endavant, força, energia i aquest Tarot Celta que et guia sense que ho vulguis.
Frustració.
Son, molta son...que vinguin papallone i em portin al teu costat, perque aquesta nit tu em cuidis, em mimis. Com fa 3 anys. Somnis carregats de desitjos al teu costat. Entre els dits se'm escapen tots els somnis.
Desespero, mentre avui, com sempre, espero.
El meu nom segueix sent música...