Sobredosi d'entrega. Cansada. Vençuda.

…Torno a casa després d'un cap de setmana amb aromes argentins, uruguais, portuguesos i holandesos. We are lost in this life…Lost…
Trobant a faltar allò i veient que el pacte, tracte o càstig apenes dóna fruits.
Et veig relaxat davant la idea d'haver aconseguit que sortís de la teva vida sense que m'haguessís de fer fora.
I em truques. No estàs bé. Proposo somriure i em contestes evasives. Parles de romanes i de roscos (estàs de viatge, tornes en 3 setmanes). Desespero… algo mor per dins. Ara sóc jo la que fa cara de fàstic. Fàstic cap a mi, de mirar-me en un mirall i veure en què m'he convertit.
Res que demostrar a ningú. RES. Jo sóc qui més val (per mi, estimar-me). M'estimo. T'agradi o no t'agradi. Enveja?
Et descrius com ciclotímic ¿?
Casa infern i discusions a tort i a dret. I ja no estic boja. Aquest joc ja no funciona. Ara la perduda és ella, pobreta, veig que no se'n adona… segueix buscant, segueix…Qui sembra, recull. I ara per ara, no crec que recollis molt més del que has sembrat. Odi, molt d'odi…
Passat carregat de X que diria la Mire, i optimista, veient que poso entrebancs abans de caure. Mereix la pena remenar tant la ferida?
Em sento bé, tranquila per com ha anat, i seguint amb aquesta actitud em sento més forta davant teu. Imitant l'ignorància com a millor arma. Fa mal, ho notes?
Estimant més que menys. Desenamorant-me i fent que això quedi en el que va ser. Amants en nits d'amor furtiu quan jugavem a ser amics.
I amb tot… et trobo tant a faltar… Creuo els dits perque tot vagi segons el què hem pactat. Passar 4 dies sols perduts a la muntanya. Com vas dir. Tú, jo, i el món. Vas riure…
Ganes de tenir-te davant. Parles de converses pendents… i deixar-nos portar. Dir-nos el que ens queda per dir. El que mai vam dir-nos i segur que ens direm.
T'estimo… que és una energia incontrolada que mou aquests fils de la jo marionette. Fils que mous com i quan vols. O movies. Perque ara, no em sento tan vençuda davant teu, ja no tot m'embauca per tú o tot el que és teu..
No menjo de la teva ma, qual gos menja de la ma de l'amo. Em vas robar el cor i el vas deixar a objectes perduts quan ja no et servia.
He superat amb creus aquesta dosi d'entrega. Sobredosi. Prou. Estimar-me i demanar respecte.
I riuria…