Darrere el mirall

mirar el mirall i veure l'altre que som, doncs tots conviuen dins nostre, com estranyes criatures que no deixen de sorprendre'ns malgrat ser part fonda de nosaltres mateixos.
Un bell poema, simbòlic i introspectiu.

Un petonàs!

triguem massa en mirar-nos. Un bon poema.

Hola! Sóc Kina, com molt ben has dit al teu comentari no sempre s'està sol, el que el meu cap pensava i que no sé si vaig saber transmetre al relat va ser que, s'ha de saber quan ha arribat l'hora bruixa per contiuar la teva vida sol o acompanyat. Era aquest el meu missatge =). Moltes gràcies pel teu comentari i espero notícies teves! El teu relat m'ha agradat molt perquè ets contundent alhora d'escriure. El pitjor cec es qui no vol mirar. Però massa sovint els cops que et dóna la vida són prou durs per enfrontar-los de cara.

Energia per viure.
Att. Kina

a cops persegueixen i a cops fan un tremolor al cos, la por de veure's, la por de saber i no voler.
un fantàstic poema ;)!
un petonet

"sóc cec d'esperances,

diplomat en temors."


Molts cops he provat d'escriure quelcom com aquest poema, d'autoanalitzar-se, de parlar d'un mateix, però, si he d'asincerar-me, no em sortien gaire bé. M'hagués agradat que m'haguessin quedat aproximadament com aquest.
És cru però bo.

Una abraçada.


Libertas

més d'una vegada busco en veure qui sóc davant un mirall...

buscant respostes en els petons del vent... pot ser, pot ser...