bona reflexio sobre els diferents tipus de monitors, però jo que tambe formo part d'aquest grup "d'educadors" penso que t'has deixat més tipus de monitors...

Pert cert! M'agrada molt la foto que tens penjada!

l'enfontiment que veig al teu relat...i es que la platja és un petit món, en el qual si observes t'enganxaràs!

Aquest poema m'ha arribat ben endins ....gràcies!

una gran curiositat el teu relat i no he tingut més remei que acabar-lo de llegir.. Una mica trist el final..però també esperançador, no?

també et fa viure i t'ho diu una persona que acostumo a tenir aquest sentiment de por sovint.

per si hi ha abreviada alguna paraula, però es que l'he extret d'un e-mail que vaig enviar. Gràcies.

he sentit pell de gallina en llegir aquest relat, perque tots hem viscut sensacions semblants estan amb els amics, o fins i tot amb desconeguts...gràcies per dur-me records.

la pell de gallina...i està molt ben redactat!

però molt intens.

M'ha fet molt riure el final! Això de la regla ens altera massa a les dones..

Pel qeu fa al relat m'ha engaxat bastant des de el principi i he hagut d'acabar de llegir-lo.

Per mí també ha estat una sorpresa veure que aquest relat és d'una persona que només té 11 anys! T'animo a seguir escrivint, perquè encara que hi hagi gent que ho faci de puta mare i gent que no ho fa tant bé, almenys n'estic segura que és una manera d'expressar el que tots portem a dins!

Pel que fa a l'escrit m'ha agradat que aquesta persona només busqués una amistat, sovint és busca més l'amor que una bona amistat!
Salut!

per que siguin biogràfics no vol exactament que sóc jo la que sento això, sinó que puc haver creat un personatge a qui li succeixin tot aquest tipus de coses.

Molt bonic!

El teu relat m'ha agradat molt, i a més m'hi he sentit molt identificada. Crec que moltes persones al llarg de la seva vida han pensat alguna vegada en suicidar-se, però que molt poques persones han estat capaces...i es que quan penses en els altres, en com es sentirien, etc se't passen totes les ganes d'acabar amb el que ets, hagis tingut més moments dolents que no pas bons.

M'ha semblat una mica subrealista i que aquesta situació no és gaire comuna, sobretot pel que he conegut jo en aquests casos.
Tal i com ho he entés el problema d'aquesta poca vida de parella no va ser la mort del fill, segurament ja hi havia una sèrie d'indicadors que farien preveure una posterior conducta i el fill va ser el desencadenant!