El meu nom és Lluna

Un relat de: L'illa

Avui la Lluna no es veu gaire. Li envolta una capa de boira, tot i que si algú li preguntés com és, diria que fina.
Resta a la seva cambra, amb música, pensativa i distant de tot el que li envolta.
No sap el que li passa, però ara mateix sent tristor, enyorança, desesperació, amor, bogeria, amargor, tendresa, avorriment, neguit i una infinitat de sensacions i sentiments que no té paraules per descriure-les encara que les coneix molt bé perquè no és la primera vegada que les experimenta.

Tristor per aquelles persones que ha anat perdent al llarg de la seva vida, ja sigui per mort o per segons quines circumstàncies, i les quals les estimava com l'arbre que s'estima totes les branques i fulles que el formen, i que sap que sense elles no seria el que és, no seria ningú, tot i que ser ningú també és ser algú, valgui la redundància.

Enyorança dels temps millors, i fins i tot , potser, dels que han de venir. Tot i que també enyora moments, persones, situacions, minuts, dies, instants en que va sentir felicitat segons el seu propi parer sobre el que és aquesta. S'enyora massa i necessita trobar un remei, li recomano que aprengui a viure amb aquesta però no es decideix.

Desesperació pel temps. Sovint vol que passi ràpid i altres vegades li agradaria que un segon durés mil dies, per tal de tenir més temps per saborejar aquell moment. Es desespera perquè és impacient, característica innata del seu ésser, i irresistible al canvi. Vol desesperar-se per la seva vida, vol desesperar-se per sorpreses...vol que la seva vida sigui un riu, a cada pas que fa, noves aventures l'envolten. No vol quedar submisa a la quotidianitat, busca la diferència, que segurament no serà la mateixa diferencia que per a tu que ho llegeixes o cap a algú altre/a.

Amor. Pensa que és molt curiosa aquesta paraula. Quan es comença a sentir? Moltes persones creuen sentir amor, quan en realitat no senten res del que significa aquest mot, però per a molts viure de l'engany és sobreviure. Recorda quan va estar enamorada, i quan també aquell enamorament es va acabar...no li fa por tornar-se a enamorar, i ara sap millor el que vol i el que li agradaria. No ho busca, però no fa gaire que sembla que ha aparegut una espurna a la seva vida. Una espurna, que ha sorgit de la casualitat i que massa li fa ballar el cap, tot i que a l'espurna no li agrada ballar...li voldria començar a ensenyar.

Bogeria...jajajaja, li encanta, es passaria el dia fent-ne...també d'aquelles sexuals que guarda en la seva imaginació...i es que quan es sent boja, diu que és quan viu, disfruta, tremola, i que només per això la vida ja val la pena.

Amargor, per no poder sortir de la gàbia en la que es troba, tot i que no és petita.

Tendresa quan desitja abraçar a algú i no té a qui abraçar. Tants cops ho necessita que ja s'ha descomptat. Per a la Lluna una abraçada significa moltes, i moltes coses.

Avorriment que l'acompanya en la seva solitud. Se'n vol despendre però la persegueix i ella acaba rendint-se als seus peus perquè no té ningú que l'empenyi a continuar, i lluitar.

Neguit que li provoquen les nits, i ja és estrany perquè la Lluna només es deixa veure en la foscor. Si no li fessin por, seria més forta i ningú la podria atacar per aquesta debilitat.
Ais...Lluna...aquesta nit em fas patir, sola, exposada a la llum tènue de la teva habitació, amb la mirada perduda dins un paradís inexistent. Deixa de somiar, encara que potser la vida és un somni, o potser la vida és l'estómac d'una vaca, com una vegada li van dir quan era una infant.

De tota manera, sé que d'aquí poc s'adormirà i que demà estarà millor. Al estar mig somiant ha pensat de donar-li al Pau, perquè sap que no la coneix, i així perd la por que tindria al obrir tant la seva ànima a una amistat seva, potser perquè creu que al no coneixe-la no li podrà fer mal.
Tot i que un cop ho ha acabat d'escriure ho vol borrar, però en el fons sap que així les seves paraules no se les endurà el sol que surt al matí i que obtindrà algun comentari que de ben segur la satisfarà, sigui com sigui. I es que un cop ha deixat fluir els seus sentiments, sent Pau al seu interior.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

L'illa

5 Relats

10 Comentaris

7067 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00