Foc

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

De tots els focs que poden cremar,
trio el foc que ens consumeixi plegats,
sota un llençol, a mitja nit.

De tots els incendis que poden cremar,
trio el que s'escapa del teu alè quan beses,
el bosc imflamable de la meva pell.

De totes les brases que escalfen
trio les del teu ventre descobert:
llar on els meus somnis...

...somien amb els ulls oberts.

Comentaris

  • Aigua!![Ofensiu]
    CATALANA_11 | 07-10-2005

    Aigua que em cremo!! És molt bo i et fa sentir a flor de pell, m'ha agradat molt!!Petons!Adéu!
    CATALANA_11

  • L'illa | 01-08-2005

    Aquest poema m'ha arribat ben endins ....gràcies!

  • Dius molt en poques paraules...[Ofensiu]
    criptonita | 07-04-2005 | Valoració: 9

    I ple de sentiment. Són sensacions difícils de descriure-les aquestes, però tu ho fas molt bé. Et felicito.

  • hola![Ofensiu]
    pieni kuu (aida) | 30-03-2005 | Valoració: 9

    tot el que produeix el foc es passió i tu l'has ences en aquest poema! 1 abraçada

  • Molt romàntic!![Ofensiu]
    tramuntana | 12-02-2005 | Valoració: 10

    Ostres m'ha encantat!! la veritatn és que és la primera vegada que et llegeixo i m'agrada molt el teu estil! Et llegiré!!!
    Adéu i segueix axí!!!!!!!!!!!!

  • es molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 12-02-2005 | Valoració: 9

    Hola Sergi:
    Es un bon relat.
    Ja es ben cert ,alló que diuen. Que qui juga en foc es pot cremar.
    Tu dic perqué justament es triat el foc que no es veu, pero crema.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: