Perdut per sempre.

Un relat de: Maragda

M'esgarrifa imaginar-te
allà perdut, entristit i valent,
tremoloses les mans,
el cor trinxat i concloent,
fent el gest decisiu, el darrer.
I vas voler un horabaixa
per a dir l'adéu del mai més,
per un raig d'esvaïda llum,
que tendrament et besés.
Els teus ulls bressolaren
inquiets aquell paisatge,
capturant-ne la bellesa
i així endur-se'n un bagatge.
M'esgarrifa imaginar-te
allà sol i empès pel vent,
la còrpora inerta,
donant mort al sofriment
penjat d'aquella branca.

Comentaris

  • trist, i malgrat tot...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 03-09-2005

    Bell, tendrement bell i dolorós, com la paraula melanconia...

    Quanta poesia en un mooment tant dur.

    Una abraçadassa (també pels absents),

    m

  • maragda...[Ofensiu]
    AnNna | 27-08-2005 | Valoració: 9

    ploro.... per què m'afecten tan aquests suïcidis?

    gràcies per escriure...

    llegeix alguna coseta meva...

    petons,

    AnNna

  • és tant bell..[Ofensiu]
    Capdelin | 20-07-2005 | Valoració: 10

    que faré com aquell que... bocabadat escolta una peça musical màgica... de genolls, ulls clucs, la ment recollida, escoltant... paraula a paraula... xopant la blavor de la melangia... transportat potser també... a aquella solitària branca... èstasi poètic... shh... silenci...
    una abraçada!

  • Bo i consistent, sí senyor.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 15-07-2005 | Valoració: 9

    Ei, et poso un 9, no et queixaràs!

    És molt colpidor com mostres la pèrdua d'un ésser estimat. A mi mai m'ha passat, tinc pocs amics realment estimats i no n'he perdut cap. He perdut familiars que ja tenien molta edat i que sovint coneixia poc.

    Però respecto i comprenc aquests sentiments.

    Ànims i segueix escrivint!

  • curt...[Ofensiu]
    L'illa | 27-06-2005

    però molt intens.

  • No sé què dir[Ofensiu]
    Lavínia | 08-06-2005 | Valoració: 10

    quant al contingut, Maragda, ja que és ben trista la fi del teu amic que ens va deixar "una horabaixa" i que t'ha lliurat, com a cloenda a la seva vida, la sensació de basarda, desempar i tristor amb què clous el teu poema:

    "m'esgarrifa imaginar-te
    allà sol i empès pel vent,
    la còrpora inerta,
    donant mort al sofriment
    allà penjat d'aquella branca"

    No hi trobo paraules de condol, Maragda, sols et diré que saps transmetre com ningú les emocions; malgrat tot, et voldria dir:

    Ànim!!

    Molts petons.

  • la solitut del suicidi[Ofensiu]
    Gica Casamare | 01-06-2005

    El més trist d'un suicidi ha de ser la solitut de l'últim sospir, quan tot fa baixada, i mires amunt, sense voler frenar-te sinó fer l'última guaitada.
    M'ha corpres.

  • Colpidor, Maragda.[Ofensiu]
    Llibre | 12-05-2005

    Realment colpidor.

    Has aconseguit traspassar-me aquesta esgarrifança. És clar que costa ben poc esgarrifar-se davant d'un final com el que ens mostres.

    Però tu ho has fet sense embrutar les paraules, sense descriure amb mots més sensacionalistes que emotius una situació, i un sentiment.

    Has triat un punt de vista adequat. Un to ben correcte.

    Un poema colpidor.

    LLIBRE

  • Preciós.[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 11-05-2005

    Maragda:

    Un poema preciós. Extraordinari.
    Molt trist, cert. Potser massa, però qualsevol adéu es pot veure des de dues bandes: la de deixar alguna cosa estimada enrera, però tb la de l'alliberament d'allò q deixes enrera.

    L'altre dia vaig anar al teatre a veure una obra q parlava de la mort. I l'autor deia: "quan parles de la mort, la gent fuig d'estudi molt ràpidament. No en volen parlar. Només al teatre se'n pot parlar, però mai m'és d'una hora". I té raó. Sigui com sigui, és un tema delicat. Fa por.

    No m'enrotllo més. no et robo més temps. Egoïstament parlant, prefereixo que, lluny de llegir mamonades meves, escriguis. Així llegiré més.

    Records,

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • decissió humana[Ofensiu]
    edgar naúj | 10-05-2005 | Valoració: 10

    Em sap greu la veritat que provoca aquestes tristes paraules, t'envio una forta abraçada de consol. Recordo la pèrdua d'un amic. Vaig plorar tant que em va aparèixer en somnis per acomiadar-se i dir-me que no plorés més. Que ara era lliure. Des de llavors, veig la mort com el deslligam d'un cos, no com una pèrdua. Perdona la meva sinzeritat.
    PD. Si, gracies a dos autors recientment descoberts, he trobat la meva llum, i inicio un camí ple d'esperança, humiltat i espiritualitat, lluitaré fins el final per desfer-me del meu ego i el meu orgull, com bé vas observar en el seu moment. Gracies.

  • Una poètica trista,[Ofensiu]
    Marc Freixas | 09-05-2005

    però tendre i preciosa, com molts dels poemes que he llegit de tu... enhorabona Maragda.

    Aquest ha de ser el record fet amb la paraula del poeta...

    ha de ser el moment màgic per a una lectura del qui no oblida a la persona estimada.

    I creu-me Maragda si et dic que les paraules ja s'encarreguen de tenir-lo present amb tu.

    Gràcies per deixar-nos llegir aquest PERDUT PER SEMPRE.

    Volia dir-te també que la LLIRIDAIGUA m'ha deixat ben sorprès amb el seu magnífic poema...

    m'ha fet sentir que la poesia catalana gaudeix d'una molt bona salut... torna-li a dir que no pari d'escriure mai!!

    I si et té a tu al seu costat, doncs sens dubte seràs la seva millor mestra de poesia... d'això n'estic ben segur!!

    UN FORT PETÓ...

    I UNA GRAN ABRAÇADA MARAGDA... I DE REBOT, ABRAÇADA PER LA LLIRIDAIGUA TAMBÉ!!!

  • Què trist![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 08-05-2005 | Valoració: 10

    les teves paraules commovedores són la millor placa commemorativa per a aquesta persona.
    Frases com "per un raig d'esvaïda llum, que tendrament et besés", són frases immortals, inspirades per una essència, que com tu dius també quedarà immortal en el pensament dels que el vau conéixer...

    Sento la tristesa del moment.
    Celebro la teva commemoració!

  • tristesa...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-05-2005 | Valoració: 10

    Sempre resulta difícil comprendre el perquè, l'esgarrifança de pensar en la solitut i la desesperació de l'ànima que vola vers el no-res, és un sentiment d'impotència i tristesa que fa molt mal.
    La vida, tan preuat tresor i que en un moment determinat es converteixi en un veritable turment.
    Jo també he tractat de vegades aquest tema, perquè em dol molt, perquè penso que potser un demà proper les coses podien haver estat diferents, però al mateix temps, en són conscient de que en determinats moments, la desesperació no deixa veure cap més camí.
    En fi, crec que dins de la pena que envolta el poema, li has donat un enfocament molt humà i que no indueix a cap mena de judici.

    Un petó i molt ànims!



  • Un 10[Ofensiu]
    GariKoitz | 08-05-2005 | Valoració: 10

    Senzillament, preciós

Valoració mitja: 9.78

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: