I passen els dies...

Ara estic a la feina, sí és una mica tard però treballo en una mena de residència per a joves que presenten alguna discapacitat intel·lectual.
Tenia ganes d'escriure, no sé el que, però de fer concordar una mica les llestres...

Ara estaré treballant fins el dia 18 de Setembre i encara ha de passar tot l'estiu...m'encantaria que algú em digués que em passarà a l'estiu, necessito anar decidida pel camí de la vida!

A més, ho hem deixat definitivament ( encara em quedava alguna esperança....) i no hi a res a fer... Tot plegat és molt extrany perquè m'he adonat que quan estàs amb algú passes a compartir absolutament tot!! Poques cosetes em quedava per mí mateixa! I ara se'm fa molt difícil decidir i pensar per mi sola sense tenir-lo en compte...( o si que el tinc en compte inconscientment?)

Bé, he de deixar d'escriure que he de continuar amb la feina!