sempre

Un relat de: 22neus

Ahir vaig veure la teva llum... entrava a la meva vida de nou per il.luminar-me la foscor que havies deixat quan vas marxar.

I de sobte, despres de plegar la roba i olorar-la amb aquell aroma que solies deixar als llencols, em vaig endinsar en un riu tevi que em tornava tu, a les teves caricies i a tot allo que em donaves i que trobo tant a faltar.

No hagues estat mai preparada per una relacio a distancia d'aquella manera, i ara ni tan sols em crec que hagi passat... potser es que nomes ho he somniat... pero en no, hi eres, eres amb mi, tot tu vas tornar per fer-me allo que tu i jo sabem, per fer-me felic del tot.

Imbuida en un munt de sensacions inexplicables, el meu cos i la meva ment van tornar volar fins al mon de somnis que m'havies regalat metre vas ser amb mi, i tot i que no te massa sentit, crec amb nosaltres, crec que vas venir, crec que tornaras i tambe crec que sempre hi seras.

I jo estare amb tu, per sempre, amor.

Comentaris

  • recordem...[Ofensiu]
    laura lara martin | 04-10-2005

    Bé... el tema del qual tractes se'm fa molt conegut. Jo també vaig tindre una relació a distància .ja ni tan sols sé quan va acabar... encara que mai no oblidaré el dia en què va començar...o potser sí.. és tot tan..sense trellat. Encara que la ja memorable frase 'fue bonito miestras duró' és a voltes l'única cosa que encara fa que mires amb bons ulls alló que un dia era tan perfecte i que, amb la maleida distància com a excusa, es trenca.

    Sort amb la teua!

  • m'ha fet somriure![Ofensiu]
    L'illa | 25-06-2005

    Molt bonic!

l´Autor

22neus

7 Relats

10 Comentaris

8788 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80