La llum s'ha apagat

Un relat de: L'illa

Ja no hi ha res a fer...ahir va ser el dia clau de la meva existència en que ho vaig perdre tot. Justament ahir, 19 de Juny, un dia després de celebrar els dos anys de la nostra relació...
Em va confesar que ja no estava enamorat de mí, i que al llarg de gairebé tres setmanes m'havia enganyat dient-me que segurament tornaríem i que estaríem de nou bé, per tal de que tingués ànims per estudiar pels exàmens de la universitat i no haver-me d'estar més temps en aquella horrible ciutat, Lleida.
Em vaig quedar completament inmòvil i dels meus ulls no paren de caure llàgrimes, no recordo ni que pensava però estava completament sotmesa en la tristor...mai havia sentit una tristor com aquella...
La conversa ( es clar per telèfon, la distància sempre ha estat present fins i tot el dia en que ho hem deixat) va continuar, sé que vaig parlar molt, de com em sentia, del que faria, de tot...però de res va servir...no parava de dir-me que ja no estava enamorat de mi i que no el podia obligar a estimar-me...aquestes paraules an ressonat pel meu cap tot el dia, en tots els moments...
I el més trist de tot plegat es que era l'única persona que tenia, el meu millor amic, el meu confident, el meu amor...ho era i de fet encara ho és, perquè jo no l'he deixat d'amar (llenguatge propi), ell per mi continua essent l'home de la meva vida i sempre ho serà...
Aquesta nit passada ha estat horrible, no he pogut dormir, i els cops en que he tancat els ulls només hi era ell , junt amb els moments que hem estat feliços i més bojos que mai...

El fet d'anar-me'n a fora a estudiar m'ha destrossat la vida, sento que no tinc cap motiu per viure i desitjo morir perquè sense ell ja no sóc ningú, res...

Comentaris

  • ara entenc...[Ofensiu]
    22neus | 26-06-2005

    ...perque t'ha fet somriure el meu relat... espero haver-te donat algo d'esperanca.... l'amor es dificil i basicament es una recreacio del que volem que sigui i no del que en realitat es... jo segueixo somniant... i espero que tu segueixis escrivint.
    Molta sort i petons amb sentiment.

  • és que..[Ofensiu]
    Tiamat | 26-06-2005


    és que també m'havia llegit això:

    mostrant el que escric a mesura que em passen coses. Això s'ha convertit en el meu diari personal, però que té vida i em contesta.

    i al posar-ho solament a la categoria de biogràfic, m'havia fet confondre, què vols


    Així doncs, me n'alegro que no siguis exactament tu, de debó!

    apa, molta sort! i ara ja puc venir a xafardejar què escrius amb la consciència tranquil·la ;)

  • L'illa | 26-06-2005

    per que siguin biogràfics no vol exactament que sóc jo la que sento això, sinó que puc haver creat un personatge a qui li succeixin tot aquest tipus de coses.

  • els teus relats són tan altament biografics[Ofensiu]
    Tiamat | 25-06-2005

    que deixar-hi un comentari, es fa estrany i tot..

    és com agafar el diari personal d'algú, llegir-lo d'amagat, i deixar-hi una nota escrita al marge.


    Bé.. però tu ens deixes aquesta opció, que jo temptejo un pél temerosa, perquè no voldria ficar-me on no em demanen. En aquesta web, hi ha dos tipus d'escrit, per dir-ho d'alguna manera.

    Els que busquen ser valorats com a relats i prou,

    i els biogràfics, que sovint busquen alguna cosa més.

    Crec que el teu és dels segons, o sigui que des de la meva desconeixença cap a tu, només vull donar-te el que ja t'han els dos comentaristes anteriors: ànims.

    Mira.. no he tingut cap relació tan llarga com la teva, potser pel meu caràcter inconstant, però també sé què és que em deixi algú a qui encara estimo. I l'únic consell que et puc donar, és molta paciència. És dur, fa mal, i t'ho passes malament. Això no t'ho treurà ningú.
    I el suport d'amics pot ajudar, però el que és més important, és mantenir la calma un mateix. Que potser ara no t'ho sembla, però en el fons saps que el món no és només ell, que el món només és això, i que viure per estar trist, és tonteria. I quan estiguis convençuda d'això (és qüestió de voluntat), seràs més forta que mai. Potser em diràs que tu no vols pas, estar trista! Però sempre he pensat que les persones tenim un punt de viciós, d'autotortura, que obtenim cert plaer en la compassió i en revolcar-nos en el nostre dolor. Però això, a la llarga, és poc sa. O sigui, que tot és qüestió que tu diguis "ja n'hi ha prou!", i que ho diguis sortint-te de dins.

    En fi.. ja m'he allargat prou.. (avui estic fent comentaris molt llargs..), només dir-te que m'ha fet gràcia venir-te a comentar just després de rebre un comentari teu a un relat :P i que mira.. que no ens coneixem, però que des d'aquí et dóno tants d'ànims com et facin falta, i tants de comentaris llargs com et calguin.

    Una abraçada,

    Tiamat

  • Ànims![Ofensiu]
    Guspira | 24-06-2005

    T'entenc! T'entenc a la perfecció! En cada paraula, cada frase, em sento identificat! Nits sense dormir, records que venen i van, tristor, melangia, nostalgia... tot barrejat... sentir-se desorientat sense saber cap on tirar... les hores passen lentes... poc a poc... sembla que el temps s'aturi per recordar-te el que has perdut... però sempre hi ha una sortida, sempre podrem reneixer i tornar a ser feliços... be, això espero!! Tot i que el record perdurarà per sempre.
    Un petó!
    GuSPIRA

  • La llum s'apaga, però cada dia torna a sortir el sol[Ofensiu]
    Gemma34 | 21-06-2005

    He vist que es biogràfic. Crec que necessites una amiga. Algú amb qui esbrevar-te. I no et sapiga greu plorar. Fes-ho, no et quedis res a dins. Es necessari.
    Pel que respecte al teu xicot. QUE EL BOMBIN. Serà un record a partir d'ara. On tot sovint recorriràs per comparar-lo amb els nois que t'envoltaran. Però el món continua, i ets molt jove. Manresa està repleta d'homes meravellosos que estàn esperant coneixe't!!.
    Avui la llum s'apaga. Però com diu (no se qui): Després de qualsevol tormenta, per horrible que sigui, SEMPRE tornarà a sortir el sol.
    Pel que fa els estudis RES DE DEIXAR-HO, quan vas pendre la decisió, ho vas fer amb molta il·lusió. No t'enfoncis. Ajuda't amb distreure't amb alguna cosa que t'agradi fer. O busca feina per l'estiu per ocupar hores. No deixis d'escriure. Es molt bona teràpia.
    Si et mantens ocupada serà més fàcil soportar el dolor que et perseguirà un temps (però no sempre!). I recorda una cosa, ell no es mereix que li supliquis que torni ¿Vols un amor forçat? Tu, d'aquí poc hauràs d'enretirar els nois que faràn cua quan sapiguen que estas lliure.
    Ara et semble que les meves paraules no portaran en lloc, però d'aquí a uns anys em donaràs la raó.
    Un petó d'una amiga del Bages.

    Gemma34.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

L'illa

5 Relats

10 Comentaris

6366 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00