Un relat curt però divertit, t'has trobat poèticament, com tu dius.....

Multiplicar i dividir el teu cos... es buscar com una part de tu?¿?

M'agradaria saber d'on treus les inspiracions per fer aquests relats tan....tan....tan.... com ho diria.... que nomes els pots fer tu..!!


Petons i abraçades!!!

LALY

Hola!!!

No soc una experta en fer comentaris pero bueno ho fare el millo que puc...

Un relat curt, precís, encisador, amb paraules tendres i boniques. Tot un relat molt bonic!!!

El que m'ha agradat molt es l'estrofa en que dius: "musica sense paraules feta de notes inolvidables".

Això es un bon relat i sobretot profund.

Abraçades i petos wpa!!! :-)

Lo noi, quina imaginacio.... ia m'agradaria ser com tu!!!
Són històries curtes però expliquen bastanta cosa. El què no se d'on treus aquestes idees tan divertides i fantàstiques, això no es veu cada dia!!!

Petons i abraçades, (una nova fan teva)!!!!!

Laly!

És veritat que en escriure, surt una part nostra cada vegada.Hi ha cops, que tens la sensació de que s'ha quedat un tros de tu mateix en un poema. Escriure amb tots els cinc sentits els sentiments, es vessar metafòricament la sang de les venes.
Això de desagnar-se en el paper és contundent i fa molt impacte. I ja no diguem el títol!
Impacte com tot el que escrius, serà realment que t'hi dessagnes en el paper?

Una forta abraçada i unes quantes bosses de transfusió poètica!

PD: Jo tampoc puc aturar els versos, és més que una necessitat, és un delir.
Segurament jo també em dessagno, de mica en mica...