Literalment mort

és una nova vida, entre fibres de paper pintades de gotes de tinta, totes dirigides per la teva ment... Gota a gota, lletra a lletra, la teva essència va prenent forma...

Tic, tac, tic, tac...

Hola, fa temps que no llegeixo res de tu. Espero veure't aviat per aquí amb forces renovades.
Salutacions!

estas desaparegut? fa temps que esperem...

Salut!

Thalassa

1. Com la Mon, m'he aturat a la paraula "hologrames". Potser per la seva ubicació (final de vers, final d'estrofa, a mig poema), i crec que ja era aquesta la teva intenció, que ens aturessim aquí un instant.
2. Tot el poema és una exposició del desig o necessitat vital d'escriure. M'ha recordat alguns poemes del nostre gran poeta d'RC, en Marc Freixas. La metàfora final (que sàbiament has lligat amb el títol, enginyós també en certa manera) em sembla, de debó, realment molt bona.
FORMA. Versos curts, acompassats, poema també breu... lectura àgil... però és necessària una relectura no per absorvir el missatge, sinó per degustar-lo, no sé si m'explico...

Salut i fins la propera!

Vicenç

I no deixes no només la sang si nó la teva pell, els sentiments, en una paraula hi deixes la teva ESSÈNCIA. Brolla del poema el teu esperit. Desgranes amb fermesa, amb ritme, amb elegància durant tot el poema a cada vers un esperit captivador una persona interessant. Imperssionant! Com diu el meu amic Capdelín no ets ets un mestre, TU ETS EL MESTRE.

els meus poemes, li treus el que sobra i em quedo, en prou feines, amb el títol... però, TU, MESTRE!!! no et sobra res... cada paraula forma part essencial d´un poema exquisit, vital... dius el que ningú diu i d´una forma que ningú ho fa... suposo que a això se l´anomena ESTIL PROPI, escola, carisme, ànima... fantàstica la idea de que "en cada poema, mort o es desagna el poeta, si diu de veritat el que diu, el que pensa, el que sent...
gràcies pel teu meravellós comentari al meu poema "colom de fang"... àdhuc quan fas comentaris (on sembla que l´ànima del poeta hauria de descansar)... segueixes fent poesia... perquè només tens una manera de parlar: sentint, vivint, desagnant la poesia...
gràcies, MESTRE... i una abraçada...

ue m'agraden moltíssim i no els puc comentar... Bé, repeteixo que m'encanta.

Mil gràcies pels teus comentaris.

Thalassa

dic perque em costa molt comentar relats... Hi ha gent que té una facilitat extrema, però a mi, encara que m'hagi agradat molt, sembla que les paraules no surtin. Així, hi ha relats q

Quin comentari puc oferir-te, jo, davant d'aquest pou d'essències, imatges... poesia clavada al cor... les paraules, comen són de màgiques, oi? Com es deixen seduir per fer un poema... Senyor Barbablava... el mag de les paraules... quina serà ël següent ungüent poemàtic que ens curarà un xic més els cors? Ja l'espero...
(Són bonics els girasols...)

que ja s'ha dit tot, i jo soc un desastre, dir només que

m'ha agradat i molt

Thalassa

La teva essència és un raig de robins, un enfilall de gemmes, les millors, les més pures, que m'arriba líricament impregnada d'una lluïsor inefable, d'una venustat sense límits!
I si et dessagnes, jo et dono tota la meva sang de lletres!

que el flux de la teva sang pugui fer una poesia amarada de tanta sensibilitat i és una sort, també, que no puguis "deturar les lletres"!
Tots en gaudirem!!

Fins sempre, Barbablava!

Em deturo en el mot “holograma”. David Bohm, el físic, estudià les relacions entre consciència i matèria. La seva idea és que hi ha una realitat d'unió inseparable, que no es pot trencar i utilitza l'holograma com una analogia, per la seva propietat i de que cadascuna de les parts, en cert sentit, conté un conjunt. Segons ell, el món real està estructurat segons els mateixos principis generals... els sentiments i l'entorn que ens envolta formen una unitat.

aclaparada, m'ha deixat el teu poema.
"... Lletres,
només lletres,
la vida que que passa,
la sang que corre,..."
i que et desagnen!
Però quina mort més dolça aquesta teva, lliurant la teva vida. absolutament i total, a les lletres que ens parlen de tu, que et deixen composar els millors poemes, escriure els millors versos....
Aprofita aquest torrent imparable que et permet emocionar-nos cada cop .... que et dessagnes! M'agradaria saber el teu parer del meu "Vull, però...". És l'antitesi del teu "Literalment mort" i, evidentment, bastant menys brillant, però m'estimo molt les teves opinions. Gràcies pels teus dos últims comentaris, i crec que hauries de publicar els versos que has escrit en el meu "Punt infinit". Mereixen totes les lloances! Fes-ho, m'agradaria molt comentar-te'l.
Un petó molt gran, Toni, ets un dels relataires que més estimo, pels teus escrits, pels teus comentaris, per la teva rigurositat, per..... tot, i tot, i tot!

desagnant-te per nosaltres! que brollin riuades de lletres i que es formin mars de paraules per fer-nos gaudir de petits bocins de tu,

una abraçada

Estava conectada la meva filla (trencaclosques insensible) i ara en el comentari surt el seu nom. Sóc la ROSASP, que hi farem, m'he equivocat...
Per cert, que abans no t'ho he dit, el poema m'ha agradat molt!

això, lo fotut és quan tens ganes de que la sang brolli i no en surt ni una trista gota ... la sang bull dins el cervell i les venes, però els dits estan congelats .....

Una aferrada

Conxa

És veritat que en escriure, surt una part nostra cada vegada.Hi ha cops, que tens la sensació de que s'ha quedat un tros de tu mateix en un poema. Escriure amb tots els cinc sentits els sentiments, es vessar metafòricament la sang de les venes.
Això de desagnar-se en el paper és contundent i fa molt impacte. I ja no diguem el títol!
Impacte com tot el que escrius, serà realment que t'hi dessagnes en el paper?

Una forta abraçada i unes quantes bosses de transfusió poètica!

PD: Jo tampoc puc aturar els versos, és més que una necessitat, és un delir.
Segurament jo també em dessagno, de mica en mica...