matemàtica poètica del meu jo

Divideixo un ideograma en dos,
Multiplico el pictograma per dos,
Li sumo l'essència poètica,
Li resto el pessimisme ennegrit:

I què em queda:

(ideo/grama) + (picto * picto * grama * grama) + (poètica) - (pessimisme)

= (igual a)

Una idea gramaticalment molt pictòrica, pictòrica i gramatical, gramatical, més poètica i menys pessimista.

Amb això t'ho dic tot.

I qui vulgui saber més... que es tregui l'ESO.

llamp matematitzat!

M'agrada aquesta matemàtica poètica, sovint ens dividim i és de savis saber multiplicar després.
Sintetitzes una manera de viure i alhora ens dones consell.
Un poema profund i no tant concret com la matemàtica ja que té moltes lectures.

T'invito a que em busquis, triïs i remenis i si t'agrada ...

Una abraçada primaveral,
Núria

Un relat curt però divertit, t'has trobat poèticament, com tu dius.....

Multiplicar i dividir el teu cos... es buscar com una part de tu?¿?

M'agradaria saber d'on treus les inspiracions per fer aquests relats tan....tan....tan.... com ho diria.... que nomes els pots fer tu..!!


Petons i abraçades!!!

LALY

un JO més gran?

el resultat és una poesia on multipliques i divideixes el teu cos!!

Molt bo... molt original... m'agrada molt!

Vés en compte que tan multiplicar i dividir el teu cos no acabis amb més d'un jo, o amb només la meitat... no se sap mai! Les matemàtiques també poden arribar a ser molt perilloses! XDDDDD

Una abraçada!

Anna

com m'agraden les matemàtiques.

Durant tot el temps que n'he estat estudiant les he arribat a entendrei fins i tot gaudir...i tu has fet algo que jo encara no he aconseguit ...incloure la matemàtica a la poesia !!!

(només en un dels meus poemes - justament l'últim- he inclòs una suma...)

El més fort de tots és que m'has fet retornar al meu passat, quan no entenia la matemàtica...i em semblava això...una bogeria de versos que semblen no tindre sentit que acaben...

en un aprovat!!! (de carrer...)