Em recorda a una cançó de SAU que es titula L'Onze de Setembre, bé suposo que ja l'hauràs sentit. Molt macu el poema i molt adient en aquestes dates ^^.

M'agrada com has construit amb els mots, com si fosin peces d'un trencaclosques, aquest poema. El vent és genial, oi? passa entre totes les coses i s'endú, poc a poc, tot el dolor i el transforma en malenconia.

Una abraçada.

És increible com, sense fer servir paraules complicades ni metàfores, aconsegueixes aquest efecte. El final és senzillament genial, m'ha fet riure. Felicitats!

M'agraden molt els jocs de paraules que fas i com expresses el que sents i penses. Estic totalment d'acord amb tu en això de que els temps han canviat i trobo que cada cop canviaran més. Espero que el teu relat també ens faci canviar una mica a nosaltres... És senzillament perfecte de principi a final. Moltes felicitats i gràcies pel teu comentari. Petons.