1977, Temps era temps, Aquell Onze de Setembre

Amb orgull recordo la data,
llavors era un vailet
que res no entenia d'aquella festa
que al meu costat posava una senyera.

Eren molts anys de repressió,
a qui la democràcia posar fi,
i la gent sortiren als carrers,
tot cridant, visca Catalunya.

A mi em van vestir amb barretina,
per ferma sentir un català més,
i així vaig començar a sentir,
la força d'un sentiment amagat.

Un sentiment que avui dia expresso
amb els versos que escric amb l'anima,
i la força d'aquells catalans i catalanes
que van deixar les seves empremtes.

Aquell Onze de setembre,
només ho recordo en fotografies,
portava només dos anys de vida,
però he sentir dir que va ser un esclat.

Emocions contingudes exaltant,
als cors dels catalans que als carrers
manifestaren amb orgull
aquell catalanisme tan arranjat.

Crec que va ser l'inicií
d'un camí cap a la llibertat
d'expressar-nos en la nostre llengua
sense por a les repressions.

Un camí encara ple de pedretes,
que s'han deixat enrere
i que entre tots hem de treure,
per poder concloure aquesta feina...

La feina de la llibertat de la nostre llengua !!
Visca Catalunya !!