La nostra cançó

Pluja, i aquell neguit insistent
Que m'acariciava el cor,
Silenci, un t'estimo sobtat,
I una carta d'olor.

Quins records guardes tu?
Una ermita al capdamunt del món,
les tardes dels dissabtes
esperava un viatge sense retorn.

Dibuixa'm pentagrames a la pell,
Vull sentir la meva veu ressonar en tu.
Omple'm les venes d'acords.
Dóna'm nits de tu.

Va arribar el temps del mai més,
No vaig saber retenir dins meu,
ni el record de la teva olor
ni el ressò de la teva veu.

Ja no era el teu vers ni ploma.
No et vaig tornar a veure plorar
pero tampoc somriure
I vaig oblidar la cançó que et vaig tocar.

Dibuixa'm pentagrames a la pell,
Vull sentir la meva veu ressonar en tu.
Omple'm les venes d'acords.
Dóna'm nits de tu.

Tu em vas marcar per sempre,
Vols després del temps tornar a començar?
Si, vull, vull, vull
Em vull tornar a equivocar.

Balla amb els timbals del meu pit,
perquè toquen per tu.
Vull teixir carícies i petons
Amb tu, només amb tu.

Dibuixa'm pentagrames a la pell,
Vull sentir la meva veu ressonar en tu.
Omple'm les venes d'acords.
Dóna'm nits de tu