Ser un ésser

Mai m'han arribat a dir que sóc el que sóc perquè realment sóc jo i no espero ser aquell ésser que sense cap necessitat de ser-ho espera ser un element primordial i indispensable en la vida de qualsevol ésser.
Simplement sóc el que sóc, doncs la meva manera de ser la marca la societat i aquest ésser que es el meu millor company, el meu confident i el meu bagul de secrets. Si pots arribar a ser un ésser que espera ser millor que ell mateix, pots arribar a ser-lo, mentre que aspirar a ser un ésser que vol ser un dels millors sobre tots els éssers, és realment difícil i incomprensible. Ser un ésser que pots arribar a ser i arribar a perdre en l'instant que pronuncies la paraula "ser", és depriment. I encistello la pilota, pot ser que avui la encistelli, un altre dia pot ser que no la encistelli, perquè jo sóc així. Puc aprendre el que vulgui mentre sigui una matèria interessant, doncs aprendre per a arribar a ser algú que en un futur pot arribar a fer coses que no faria ni en el pitjor moment de la seva bogeria, és depriment.
Esperes ser un Fernando Alonso, esperes ser un gran famós, però si pots arribar a ser un ésser que simplement és com és, pots arribar a ser l'ésser més feliç del món durant la teva vida, doncs ser com veritablement ets pot fer canviar la vida d'alguns éssers els quals, al mateix temps són com són realment i no esperen ser persones independents, doncs depenen d'una societat la qual, com a tots els éssers que la rodegen, els fa ser de la manera que vol que siguin. La veritat és que ser un ésser que espera ser un ésser que només vol ser d'una manera que els altres éssers creuen que és la que han de ser tots els éssers, la veritat, és depriment.
Sigues com veritablement ets i acabaràs sent un magnífic ésser, com jo sóc.