Març (El vent)

Un relat de: AVERROIS

Udola el vent per les escletxes,

com ànima portant la pena,

d'haver perdut els estimats,

i no poder retrobar-los.

Bressola els arbres amb consol

de no acaronar als seus,

juga amb les fulles, les branques,

com petit brivall descarat.

Vola per mars i muntanyes,

buscant, remenant, acaronant,

vol ser amant, però sense cos

maleeix el seu malefici

d'un rodolar etern, infinit,

per culpa d'un amor.




Comentaris

  • el camí del vent...[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 24-07-2006 | Valoració: 10

    El poema es preciós, està molt ben estructurat i es que sempre et dic que això es lo teu, sempre t'ho he dit i t'ho diré... Averrois per si no estem més en contacte durant aquest mes, et dejsitjo unes bones vacances! gràcies per tot i una abrassada

    Maria Pilar

  • fosca | 23-07-2006 | Valoració: 10

    El vent que bufa i penetra dins de cada raconet del món, em fa falta, on visc jo en fa bastant però últimament passa de llarg i la calor se'ns menja (com a tot arreu).

    M'ha agradat molt aquest poema, és molt suau i a més, es llegeix d'una revolada.

    Besets

    Anna

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    la_majose | 21-07-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com has construit amb els mots, com si fosin peces d'un trencaclosques, aquest poema. El vent és genial, oi? passa entre totes les coses i s'endú, poc a poc, tot el dolor i el transforma en malenconia.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!