hola Martasolmoix-!!1!!

he estat llegint els teus poemes i els teus relats!!!

i aquest poema m'agrada molt!!!!!



molts petonets

Selenneta, realment, sense paraules!!

Encara et veig feta un garbuix, intentant aclarir les teves idees, els teus pensaments i intentant autoconvencer-te que la teva decisió és correcta, malgrat tot... les por t'assalten i t'apareix aquell horrible... "i si m'equivoco"..??

Estic segura que aquesta trucada era com un punt i a part a la teva vida! Qui sap... potser qui menys t'esperes que et truqui és aquell que sense fer gaire soroll està sempre al teu costat, intentant passar desapercebut però sempre atent per tal d'ajudar-te en els moments en què t'aclaparen les pors... Estimant-te sense fer soroll ni sense demanar-te res a canvi,...

Amb els teus dubtes, m'ajudes a aclarir-me els meus ( si en tinc xq sovint penso que me'ls invento jo... )!

Gràcies Selenneta! * 1 abraçada*!