Impermeabilitat intermitent

Una pluja de caramels
endolceix uns mots
contaminats d'odi,
recel i petroli.

De sobte,
la lluna plora paraules
sense solta ni volta
que ballen i davallen pels penya-segats
d'una memòria buida de llum.

Una pluja d'idees,
dites a la inversa,
navega d'orella a orella
i s'estimba en el silenci.

De sobte,
el mar plora enveja
recoltzant-se en quelcom inexistent
per poder arrabassar
l'enigmàtic somriure a la lluna.

Una pluja de rialles
transita pels carrers de l'oblit
cercant desesperada
la clau que encaixi
en el pany del sarcasme.

De sobte,
el cel plora signes d'exclamació
que encerclen interrogant
una processó de lletres encadenades
que encapçalen un discurs incongruent.

Un pluja de mans
palpa les mancances
d'un cos rígid i inestable
que, amb la fredor de la certesa,
es fon.

De sobte,
la lluna, el mar i el cel,
embolcallats en una veritat
plena de parracs apedaçats,
deixen escapar
uns afeblits raigs de llum que
abans van ser d'un imperant Sol.