Record, anyorança i temps.

Un relat de: La flama de l'oest
El temps ho cura tot.
Això diu tothom, et donen copets a l'esquena, proven de dir paraules dolçes i tranquil·les, intentant amortiguar el dolor que sents per dins.
Adaptar-se.
O ho fas, o et veus sumit en una foscor plena de remordiments, i tens incloses les ganes de retornar a aquella rutina alterada per aconteixements que nosaltres no podem controlar, ja ens agradaría.
Impotència.
Trobo que és un sentiment molt dur, i molt difícil d'acceptar.
L'has de saber portar, t'exprimeix el cap, els sentiments, les creences...fins que ja no creus en res més que tu mateix.
Record.
Tot són imatges, moments, dies, hores, frases, objectes, que fan que el record sigui enorme i esplendid, sembla marcat amb foc roent dins nostre.
Ens hem d'adaptar, però costa tant quan perds algu amb qui tenies un vincle enorme e infranquejable. Aquesta buidor, aquesta sensació de: " sembla que m'hagin arrencat un tros de mi", és dolorosa però és la que ens fa adonar del que ha passat i del que hem de fer per recordar i adaptar-nos per molta impotència que hi hagi.
Tot i tenir moments de debilitat, aconseguim treure forçes d'on sigui.
Us ho prometo, de sota les pedres.

Comentaris

  • gran veritat[Ofensiu]
    universbrillant | 28-06-2012 | Valoració: 9

    sempre costa desfer-se dels moments que t'han fet feliç, però com dius, tot és adaptar-se i assumir que la vida segueix, per molt que costi.
    m'ha agradat molt!

  • Breu però m'arriba[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 28-06-2012 | Valoració: 9

    Els sentiments que descrius tan bé, m'han arribat. Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

112 Comentaris

52192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.