quan mossegues les maduixes surt sang

Un relat de: Capdelin

Recordes
quan el telèfon era un ocell
cantant sobre un fil
infilfèrric?

Jo era el teu ocell
i vas aconseguir que aterrés
en les teves mans
i ens teus pits adolescents.

Instants, moments...
quan m'acariciaves,
em treies l'aire de les ales
i mentre jo moria dins teu,

tu...

volaves,

pensant en ell
que et va regalar un anell
d'on sortiren roses, cucs
i aranyes.

Ets com la lluna
que s'imagina que camina
i no té cames...
és la terra que li diu adéu.

Perquè em vas dir
que m'estimaves?

Les paraules són maduixes
que quan les mossegues
surt sang.

Encara et recordo de tant
en tant...
Fer l'amor no ho era tot,
potser només... el fullatge.

Malgrat tot,
t'estimo
i potser un dia deixaràs de ser
per a mi,
només un paisatge.

Ens estimàvem,
però en coixins diferents.

Comentaris

  • Uauuauuau![Ofensiu]
    Puça | 04-03-2006 | Valoració: 10

    Quin sentiment, quina passió i quina dolçor i al mateix temps quina melangia i una miqueta de rancúnia. Apassionant el conjunt.

    Per cert, m'encanten les maduixes i m'ha semblat una metàfora preciosa.

    Un petó

  • Penso que...[Ofensiu]
    Maragda | 22-06-2005 | Valoració: 10

    la originalitat és el teu segell. Sí, tens un estil propi escrivint i també elegància. He llegit i rellegit aquest poema i a cada lectura n'han sortit noves clarícies, com si d'un enigma es tractés i l'hagués de desgranar... Fascinant! Unes frases, unes imatges que podrien ser aquarelables. I la síntesi, que fóra tan senzilla com un amor frustrat , d'aquells que si els toques t'esgarrinxen, un retret melangiós amb un finíssim to burleta. Molt bo!

    Tal com et vaig prometre ahir, aquí tens el nom del trobador: Guilhem de Peitieu. I un petit fragment del poema "Faré un vers no res dient".

    ...Tinc un amor no sé qui és,
    no l'he vist mai: cap tot m'ha fet,
    ni cap favor que m'agradés,
    i tan se val,
    car ni hi ha estat cap foraster
    al meu hostal.

    Mai no l'he vist; l'estimo molt.
    Mai no m'ha fet favor ni tort. quan no el veig no sento enyor,
    i tan me fa.
    D'altres n'hi ha de més valor
    i més beutat...

    Bé, i segueix. Només és un exemple, però hi he trobat una certa comunió d'humor en alguns dels teus versos i els d'aquest autor.

    Una abraçada Capdelín!

  • La flama de l'oest | 21-06-2005 | Valoració: 10

    ....i tots ens preguntem " perquè em dies que m'estimaves" , perquè la gente s precipita tan a dir els coses quan no les sent? enganyen, tracionen i fanmal...s'aprofiten, perforen , buiden i ara ...et diuen que seguiexi endavant, quan no tens pell on deixarte morta....m'ha agrdat mol!


    Petons i abraçades

  • Ja l'he llegit aquesta frase...[Ofensiu]
    Henry | 19-06-2005

    "Perquè em vas dir que m'estimaves?", però potser un altre moment, i un altre lloc. La vaig sentir dins meu aquell dia...que em vaig quedar glaçat. Com ara.

    Deixa'm que em quedi amb la imatge dura i tendra de les maduixes, mai pensava k poguessin treure sang...

    És tant adient a la meva realitat!

  • eisssss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 19-06-2005

    boníssim aquest final, eh?!?!?!
    s'estima moltes vegades en coixins diferents.....
    un xic trist, melangiós, però mot bonic, com sempre...
    muakssssssss

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )