Voldria...

Un relat de: Equinozio

Voldria conèixer cada racó perdut dins els atzucacs de la teva ment,
per també conèixer els somnis que t'assetgen mentre dormim abraçats.

Voldria gaudir cada paraula destil·lada dels teus llavis
rojos de tendres roses que cremen el perfum de la passió.

Voldria escoltar la teva suau melodia que m'explica batalles èpiques
sobre herois que s'estimen sense pensar que diran els altres.

Voldria morir per anar al cel, a les portes cridar-hi T'estimo
i estirar-me a la cantonada dels núvols per poder mirar-te tota una vida.

Des d'allà dalt, t'escriuria versos d'amor que ens unissin sense papers,
per deixar-los caure com la pluja fina d'estiu, que t'acarona la cara
i la seva frescor marina et recorda a les onades d'embriagadora sal.

Podria demanar tornar a néixer, a Sant Pere, per tornar
a tenir tota una vida per buscar-te i enamorar-te .

Quan tornés a morir,
voldria emportar-me els teus plors d'enyor per a que em donessin alè,
ara que jo navego el mar dels dubtes cap a una terra desconeguda,
i m'agradaria que fossin portats per les galeres del vent, plenes d'esperança.

Voldria poder tornar a sentir aquella fragància que portes,
allà on vas, sota la pell i que dóna colors per allà on tu passes.

Voldria que tu em posseïssis i em portessis sempre a sobre,
podent tocar la teva pell, mirant els teus ulls,
escoltant la teva veu i els batecs del teu cor
que em donen vida per escriure aquella melodia musical
que només els enamorats poden escoltar.

Voldria ser pluja per recórrer la teva pell humida de mi,
ser vent per acaronar els teus cabells olorosos de mi,
ser un llampec per enlluernar les teves pupil·les negres
quan ens miren sota una tempesta elèctrica.

Voldria convertir-me en la sang que recorre totes les teves venes
amb destinació el teu cor per compartir els meus ales de vida.

Voldria ser l'aire que inspires per alimentar-te el cor amb oxigen pur,
i ser l'aire que expires per poder recorre els teus llavis besats
per la dolça fragància de la prohibició.

Seré el temps etern i infinit que no et deixarà morir amb els pas de les dècades.

Si hagués nascut abans, hauria sigut el creador de les paraules
i t'hauria ensenyat, a tu, tant sols a tu, a dir T'estimo.

Amb els pas dels anys voldria ser la poesia
que et va enamorar d'un boig amb cor de poeta.

Però ara, només vull compartir aquest temps
que s'alimenta de nosaltres.

Comentaris

  • Despullar-te[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-06-2005 | Valoració: 10

    [ Coment avançat... ]

    Voldria despullar-te. Descobrir cada racó del teu cos. Cada petit espai de la teva ment on hi habita un pensament. Saber el què sents en cada tremolor, notar cada batec del teu cor.

    Voldria veure-hi a través dels teus ulls. Que les teves "ninetes" em mostressin el teu interior. Voldria parlar amb tu a través del tacte. Descobrir-te sota la teva pell. Observar-te des del cel. Dir-te T'estimo en forma de poemes de pluja. Mostrar-te el què sento fent caure paraules sorgides del meu cor en forma de gotes de pluja, que acariciéssin el teu rostre en caure i et féssin alçar els ulls...

    Voldria... voldria poder estimar-te tota la vida.

    Uau! Preciós poema!

    Gemm@

  • Magnífic, Equinozio[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Encara estic emocionada, m'ha encantant aquest teu relat! M'ha omplenat de tal manera, forta i doloçsament, m'ha fet recordar, viure, i veure com n'estas de cautivat per aquella persona....un relat perfecte! Et mereixes un 1000!


    Petons i abraçades

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil