aparicions

Ostres, l'he trobat genial! Em recordes a un trobador provençal, del qual ara no en recordo el nom, però demà te'l buscaré i te'l diré, que feia poemes amb una ironia semblant a la teva. Ara només em ve al cap una de les seves cançons musicades per la M.Mar Bonet, que comença així:"Tinc un amor, no sé qui és..."
Fins ara no havia gosat comentar-te, encara. No em preguntis per què, no t'ho sabria dir... Però m'alegro d'haver-ho fet. Les teves poesies m'encisen de debò.
Una abraçada!

...ella potser era ella, i ara que ja no compartiu secrets s'ha tornat una més entre la massa, un amés entre la multitud incandecent de gent que bé i que va, i que noe s para a pensar en res...

Petons i abraçades!! Perfecte Capdelín!!

M'he quedat uns minuts mirant la pantalla. Com si a través d'ella hi hagués alguna cosa més que lletres. M'he quedat ambadalida anant més enllà del teu poema.

M'he enamorat d'aquests versos. Oi que deixes que me'ls emporti amb els meus preferits? És "acollonant".

Abraçada.

Un poema malancòlic, romàntic, i amb humor.
Una anècdota molt ben exprimida.
Felicitats Capdelín !!

a cap noia que trobi al carrer!!
Sí senyor!!! Boníssim... delicat i amb un toc molt enginyós i divertit...
I, a més tens tota la raó... els amors impossibles són impossibles d'oblidar... jeje

Continua sempre tan enginyiós i, que aquest oasi de idees que tens no s'apagui mai!!

Un patonàs!

Anna

osti, quina pensada....tens tota la raó, Capdelín...com sempre....
els amors etens, (que no tenen perquè ser impossibles, ja que TOT ÉS POSSIBLE, i ho saps!), sempre tenen dobles pel món... què mal muntat que està tot plegat, no!?!?!jejeje
una abraçada, d'aquestes POSSIBLES!
muaksss
Sílvia